És impossible imaginar l'evolució humana sense el decisiu ajut del foc. També és cert que segurament mai no sabrem com l'ésser humà va aprendre a dominar-lo i a treure'n tot el profit, però precisament per això troballes com les que ara s'han fet a la cova Negra, al municipi de Caravaca de la Cruz (Múrcia), desperten un gran interès. Alguns fragments trobats en el transcurs de la darrera campanya d'excavació indiquen la presència de foc al final del pleistocè antic, és a dir, fa uns 850.000 anys. D'aquesta manera, seria la presència de foc més antiga trobada a un jaciment europeu. Fins ara, les restes ígnies més antigues fora d'Àfrica es trobaven al jaciment de Gesher Benot Ya'akov, a Israel, amb una datació de 780.000 anys. Al continent africà, però, els testimonis són molt més antics i es remunten a fa un milió d'anys, com els jaciments de Swartkrans (Sud-àfrica) i Chesowanja (Kènia).
La cova Negra es troba en un estret del riu Quípar i, a més de cendres, s'hi han excavat ossos de cérvol i fragments de sílex sotmesos a la calor del foc. Tot això demostra que els Homo heidelbergensis que habitaven en aquest indret dominaven el foc i el feien servir tan per escalfar-se com per cuinar i treballar les seves eines. Si podien encendre el foc de forma intencionada o no continua sent un misteri.
La cova Negra es troba en un estret del riu Quípar i, a més de cendres, s'hi han excavat ossos de cérvol i fragments de sílex sotmesos a la calor del foc. Tot això demostra que els Homo heidelbergensis que habitaven en aquest indret dominaven el foc i el feien servir tan per escalfar-se com per cuinar i treballar les seves eines. Si podien encendre el foc de forma intencionada o no continua sent un misteri.