La imatge de l'home prehistòric estirat en una cova i a la vora del foc sense res més és incompleta. I és que li manca el matalàs… Sí, el matalàs. Sembla que els nostres avantpassats més remots això de fer del seu domicili un lloc confortable també ho tenien força present. I el mateix es podria dir de la higiene. Això és el que aventuren els arqueòlegs que han estudiat un jaciment a Sidubu, a 40 quilòmetres al nord de Durban (Sud-àfrica), datat de fa 77.000 anys.
S'hi han trobat evidències de una mena d'estores fetes de fulles, joncs i herbes que sembla que es cremaven periòdicament per raons que només poden ser higièniques i de neteja. Fins ara, els matalassos més antics coneguts tenien 50.000 anys d'antiguitat. Però no s'acaben aquí les sorpreses d'aquest jaciment, ja que també s'hi han localitzat restes d'algunes plantes que la medicina tradicional dels pobles de la zona encara avui fa servir per combatre els insectes. Tot això apunta a un comportament cultural complex i molt avançat, que afegeix una nova dimensió a l'estudi de l'evolució humana.
S'hi han trobat evidències de una mena d'estores fetes de fulles, joncs i herbes que sembla que es cremaven periòdicament per raons que només poden ser higièniques i de neteja. Fins ara, els matalassos més antics coneguts tenien 50.000 anys d'antiguitat. Però no s'acaben aquí les sorpreses d'aquest jaciment, ja que també s'hi han localitzat restes d'algunes plantes que la medicina tradicional dels pobles de la zona encara avui fa servir per combatre els insectes. Tot això apunta a un comportament cultural complex i molt avançat, que afegeix una nova dimensió a l'estudi de l'evolució humana.