La cala d'Aiguablava de Begur, al Baix Empordà, és des de l'època romana un port natural on els vaixells s'aturaven a fer escala durant les seves rutes. L'enorme i actiu trànsit naval que ha acollit aquesta costa durant més de dos mil anys ha deixat un extens llegat arqueològic al seu fons marítim, bé pels múltiples naufragis que s'hi van produir, bé perquè moltes embarcacions aprofitaven la parada per llançar per la borda els estris que ja no necessitaven. Ara, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) ha submergit reproduccions d'àmfores d'època romana a la platja, en una iniciativa que pretén acostar aquest llegat als banyistes.
Durant les darreres dècades, les múltiples campanyes arqueològiques que s'han dut a terme a la zona han permès recuperar fins a tres vaixells romans datats d'entre els segles II aC i II dC, acompanyats de nombrosos objectes i estris com plats, copes, olles i àmfores. El projecte del CASC ha reproduït part del carregament de dues de les naus que transportaven vi: una primera del segle II aC procedent d'Itàlia, i una altra de finals del segle I aC que venia de Badalona i es dirigia al port de Narbona.
En total, una desena de rèpliques d'àmfores romanes fetes amb ciment massís –per protegir-les de les fortes marees o dels possibles espolis– han estat distribuïdes per la zona de bany de la cala, a una profunditat d'entre 4 i 6 metres i intentant respectar al més fidelment possible el punt on van ser trobades. Es tracta d'una iniciativa pionera a l'Estat que pretén tenir continuïtat els pròxims estius, ampliant el nombre d'exemplars reproduïts i dipositats al fons d'Aiguablava.
A més, a l'octubre es durà a terme una nova excavació per estudiar en profunditat el tercer vaixell, una nau del segle II dC que transportava un carregament d'àmfores bètiques amb oli i tègules.
Durant les darreres dècades, les múltiples campanyes arqueològiques que s'han dut a terme a la zona han permès recuperar fins a tres vaixells romans datats d'entre els segles II aC i II dC, acompanyats de nombrosos objectes i estris com plats, copes, olles i àmfores. El projecte del CASC ha reproduït part del carregament de dues de les naus que transportaven vi: una primera del segle II aC procedent d'Itàlia, i una altra de finals del segle I aC que venia de Badalona i es dirigia al port de Narbona.
En total, una desena de rèpliques d'àmfores romanes fetes amb ciment massís –per protegir-les de les fortes marees o dels possibles espolis– han estat distribuïdes per la zona de bany de la cala, a una profunditat d'entre 4 i 6 metres i intentant respectar al més fidelment possible el punt on van ser trobades. Es tracta d'una iniciativa pionera a l'Estat que pretén tenir continuïtat els pròxims estius, ampliant el nombre d'exemplars reproduïts i dipositats al fons d'Aiguablava.
A més, a l'octubre es durà a terme una nova excavació per estudiar en profunditat el tercer vaixell, una nau del segle II dC que transportava un carregament d'àmfores bètiques amb oli i tègules.