En temps de crisi, una mica de manipulació històrica acostuma a ser un bàlsam ideal per desviar l'atenció dels problemes immediats (economia, atur…) i fer somiar la població amb un passat en què, suposadament, tot era com ha de ser. I si per això cal ressuscitar figures polítiques fins ara amagades al racó de les vergonyes històriques, cap problema. Hongria n'és l'última prova. Dissabte passat, a la localitat de Csókakö, es va alçar un monument a Miklós Horthy, dictador feixista que va governar el país entre 1920 i 1944 i que, aliat amb Adolf Hitler, va portar a la mort a mig milió de jueus i gitanos hongaresos.
Un acte d'homenatge difícil d'imaginar en altres països que van patir règims totalitaris feixistes com Alemanya, Àustria, Itàlia o Espanya —tot i que el diccionari biogràfic de la Reial Acadèmia d'Història ho posi en dubte. A l'acte d'inauguració del monument, l'alcalde, György Fürész, va defensar la figura de Horthy apel·lant a la seva talla d'estadista que va intentar reconstruir la Gran Hongria desfeta per la partició de l'imperi austrohongarès després de la Primera Guerra Mundial.
L'homenatge, però, no és un fet isolat. Una altra estàtua de Horthy ha estat col·locada a la plaça del poble de Kereki, que ara també porta el nom del dictador. A Debrecen, la universitat compta des del passat mes de maig amb una placa commemorativa, mentre que a Gyömrö se li ha dedicat també la plaça. Darrere de totes aquestes activitats hi ha Jobbik, un partit d'extrema dreta que a les eleccions de 2010 va fregar el 17% dels vots. Al Parlament ha proposat fins i tot que aquest sigui l'any Horthy, proposta rebuda pel partit al govern, l'ultraconservador Fidesz, amb una postura ambivalent, ja que als municipis on governa col·labora en la rehabilitació de qui considera no un dictador sinó un patriota.
El govern, no obstant això, si que ha estat protagonista principal d'una altra polèmica al voltant del passat feixista del país, i en aquest cas amb repercussions internacionals. Tot, per la rehabilitació de l'escriptor József Nyirö, membre del partit pronazi Creu Fletxada, mort a Madrid el 1953. La proposta d'enterrar les seves restes amb una solemne cerimònia al seu poble natal, Odorheiu Secuiesc, avui a la Transilvània romanesa, va provocar les protestes del govern de Bucarest. Tot i això, el president del Parlament hongarès, László Kövér, va participar el maig passat a l'acte, un fet que va ser vist com una provocació i va agreujar les relacions entre Romania i Hongria.
Un acte d'homenatge difícil d'imaginar en altres països que van patir règims totalitaris feixistes com Alemanya, Àustria, Itàlia o Espanya —tot i que el diccionari biogràfic de la Reial Acadèmia d'Història ho posi en dubte. A l'acte d'inauguració del monument, l'alcalde, György Fürész, va defensar la figura de Horthy apel·lant a la seva talla d'estadista que va intentar reconstruir la Gran Hongria desfeta per la partició de l'imperi austrohongarès després de la Primera Guerra Mundial.
L'homenatge, però, no és un fet isolat. Una altra estàtua de Horthy ha estat col·locada a la plaça del poble de Kereki, que ara també porta el nom del dictador. A Debrecen, la universitat compta des del passat mes de maig amb una placa commemorativa, mentre que a Gyömrö se li ha dedicat també la plaça. Darrere de totes aquestes activitats hi ha Jobbik, un partit d'extrema dreta que a les eleccions de 2010 va fregar el 17% dels vots. Al Parlament ha proposat fins i tot que aquest sigui l'any Horthy, proposta rebuda pel partit al govern, l'ultraconservador Fidesz, amb una postura ambivalent, ja que als municipis on governa col·labora en la rehabilitació de qui considera no un dictador sinó un patriota.
El govern, no obstant això, si que ha estat protagonista principal d'una altra polèmica al voltant del passat feixista del país, i en aquest cas amb repercussions internacionals. Tot, per la rehabilitació de l'escriptor József Nyirö, membre del partit pronazi Creu Fletxada, mort a Madrid el 1953. La proposta d'enterrar les seves restes amb una solemne cerimònia al seu poble natal, Odorheiu Secuiesc, avui a la Transilvània romanesa, va provocar les protestes del govern de Bucarest. Tot i això, el president del Parlament hongarès, László Kövér, va participar el maig passat a l'acte, un fet que va ser vist com una provocació i va agreujar les relacions entre Romania i Hongria.