Fa uns 8.000 anys que els primers agricultors van creuar l'actual Turquia i van entrar a Europa des del Pròxim Orient. I així va arribar a casa nostra la revolució neolítica, és a dir, la descoberta de l'agricultura i la ramaderia. Ara, els científics han pogut corroborar aquest procés amb l'anàlisi de la dent d'una agricultora que va viure fa uns 7.400 anys en el que avui es coneix com Cova Bonica, ubicada al municipi de Vallirana, a la comarca del Baix Llobregat.
Un equip d'investigadors de Catalunya, Espanya i Dinamarca ha aconseguit desxifrar el genoma complet de l'agricultora a partir de l'estudi d'una de les seves dents. "Hem utilitzat la meitat de la dent per determinar la seva edat i l'altra meitat per seqüenciar el seu ADN; ha desaparegut la dent, però tenim el seu genoma", explica Carles Lalueza Fox, investigador del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) a l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona. I segons les conclusions del seu treball, la dona tenia la pell clara i els ulls foscos, en contrast amb la població preexistent de caçadors-recol·lectors que tenien la pell fosca i els ulls blaus.
Però, sobretot, l'estudi és important perquè la dona va pertànyer a una de les primeres onades migratòries d'agricultors que van arribar a Europa a través de la península d'Anatòlia, a l'actual Turquia. I això és transcendental perquè va desplaçar les societats de caçadors-recol·lectors preexistents fins al punt que molts de nosaltres descendim d'aquells immigrants. "Les actuals poblacions de la península Ibèrica, sobretot els bascos, deriven principalment d'aquells primers agricultors procedents del Pròxim Orient", comenta Lalueza Fox.
L'estudi s'ha publicat recentment a la revista científica 'Molecular Biology and Evolution' i forma part d'un projecte més ampli per obtenir informació sobre les poblacions ibèriques des del mesolític fins a l'edat mitjana i així comprendre la gènesi de les poblacions actuals i detectar afinitats amb moviments migratoris transeuropeus.
Un equip d'investigadors de Catalunya, Espanya i Dinamarca ha aconseguit desxifrar el genoma complet de l'agricultora a partir de l'estudi d'una de les seves dents. "Hem utilitzat la meitat de la dent per determinar la seva edat i l'altra meitat per seqüenciar el seu ADN; ha desaparegut la dent, però tenim el seu genoma", explica Carles Lalueza Fox, investigador del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) a l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona. I segons les conclusions del seu treball, la dona tenia la pell clara i els ulls foscos, en contrast amb la població preexistent de caçadors-recol·lectors que tenien la pell fosca i els ulls blaus.
Però, sobretot, l'estudi és important perquè la dona va pertànyer a una de les primeres onades migratòries d'agricultors que van arribar a Europa a través de la península d'Anatòlia, a l'actual Turquia. I això és transcendental perquè va desplaçar les societats de caçadors-recol·lectors preexistents fins al punt que molts de nosaltres descendim d'aquells immigrants. "Les actuals poblacions de la península Ibèrica, sobretot els bascos, deriven principalment d'aquells primers agricultors procedents del Pròxim Orient", comenta Lalueza Fox.
L'estudi s'ha publicat recentment a la revista científica 'Molecular Biology and Evolution' i forma part d'un projecte més ampli per obtenir informació sobre les poblacions ibèriques des del mesolític fins a l'edat mitjana i així comprendre la gènesi de les poblacions actuals i detectar afinitats amb moviments migratoris transeuropeus.