Investigadors del jaciment de la cova de les Teixoneres, situada al Moianès, han publicat a la revista ‘Radiocarbon' l'anàlisi de restes d'ossos i carbó que suggereixen una ocupació humana continuada de la cavitat fins fa 35.000 anys, probablement per neandertals. Després va ser abandonada durant 7.000 anys, fins que fa uns 28.000 anys la va ocupar l'Homo sapiens.
Signa l'estudi un equip internacional format per membres de l'Institut Max Planck de Leipzig, Alemanya, del Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (CENIEH), ubicat a Burgos, i de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de Tarragona.
Els últims neandertals, l'explicació més plausible
Les conclusions s'han basat en les datacions obtingudes amb ultrafiltració (ABOX), que permet depurar mostres de carboni 14 amb major precisió. Entre les mostres hi ha ossos amb alteracions antropogèniques en forma de marques de tall, relacionades únicament i exclusivament amb l'ocupació humana. Els investigadors creuen que l'explicació més plausible és que els primers homínids van ser neandertals, probablement dels últims en desaparèixer d'Europa Occidental.
Segons Jordi Rosell, investigador de l'IPHES, la indústria lítica localitzada a la zona associada al període de fa 35.000 anys no pot ser encara atribuïda a cap dels dos candidats a habitar la cova durant aquest període, sapiens i neandertals. Tot i això, els investigadors creuen que "es tractaria dels últims neandertals" de la zona. La nova campanya d'excavacions, que tindrà lloc a l'agost, intentarà resoldre definitivament la incògnita.
Signa l'estudi un equip internacional format per membres de l'Institut Max Planck de Leipzig, Alemanya, del Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (CENIEH), ubicat a Burgos, i de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de Tarragona.
Els últims neandertals, l'explicació més plausible
Les conclusions s'han basat en les datacions obtingudes amb ultrafiltració (ABOX), que permet depurar mostres de carboni 14 amb major precisió. Entre les mostres hi ha ossos amb alteracions antropogèniques en forma de marques de tall, relacionades únicament i exclusivament amb l'ocupació humana. Els investigadors creuen que l'explicació més plausible és que els primers homínids van ser neandertals, probablement dels últims en desaparèixer d'Europa Occidental.
Segons Jordi Rosell, investigador de l'IPHES, la indústria lítica localitzada a la zona associada al període de fa 35.000 anys no pot ser encara atribuïda a cap dels dos candidats a habitar la cova durant aquest període, sapiens i neandertals. Tot i això, els investigadors creuen que "es tractaria dels últims neandertals" de la zona. La nova campanya d'excavacions, que tindrà lloc a l'agost, intentarà resoldre definitivament la incògnita.
