La majoria dels espanyols i gran nombre de catalans (tan gran és el desconeixement de la nostra història) creuen les mentides i fal·làcies que els diuen presidents de govern, ministres, polítics, àdhuc intel·lectuals unionistes a la TV, a la ràdio o la premsa i encara és l'hora que no he sentit ningú que les hagi rebatut. Dues són les més importants que crec que cal rebatre:
Jo no sé els coneixements històrico-polítics que té la majoria de la gent (crec que ínfims) i què deuen considerar què és una nació. Catalunya ha tingut els seus propis sobirans, ha tingut un dels parlament més antics d'Europa, ha tingut moneda pròpia, ha tingut lleis pròpies, ha tingut exèrcit i armada propis, ha tingut ambaixadors propis, ha tingut (i, evidentment, té) una llengua i una cultura pròpies i, sobre tot ha tingut (i encara té) la consciència de ser un país, una nació, un estat diferenciat de la resta.
La majoria de la gent no sap distingir entre una entitat purament geogràfica d'una entitat política. Espanya és el nom donat des de l'antiguitat –Hispània- a la Península Ibèrica, en un sentit exclusivament geogràfic com ho va ser la península italiana, que esdevingué un estat –Itàlia- arran de la unificació, no pacífica, el 1870 amb la presa de Roma.
Espanya, com entitat política només existeix des de fa tres-cents anys, quan el rei de Castella, Felip V, va incorporar els estats de la Corona catalano-aragonesa (o corona d'Aragó) a Castella, "por justo derecho de conquista".
Armand de Fluvià (Barcelona, 1931) és un dels principals especialistes catalans en genealogia i heràldica.
- Espanya és la nació més antiga del planeta (Margallo); Espanya és la nació més antiga d'Europa (Rajoy), la nació espanyola té cinc-cents anys d'antiguitat (Aguirre, Cospedal).
- Catalunya mai no ha estat una nació (citar els que ho han dit seria una llista massa llarga).
Jo no sé els coneixements històrico-polítics que té la majoria de la gent (crec que ínfims) i què deuen considerar què és una nació. Catalunya ha tingut els seus propis sobirans, ha tingut un dels parlament més antics d'Europa, ha tingut moneda pròpia, ha tingut lleis pròpies, ha tingut exèrcit i armada propis, ha tingut ambaixadors propis, ha tingut (i, evidentment, té) una llengua i una cultura pròpies i, sobre tot ha tingut (i encara té) la consciència de ser un país, una nació, un estat diferenciat de la resta.
La majoria de la gent no sap distingir entre una entitat purament geogràfica d'una entitat política. Espanya és el nom donat des de l'antiguitat –Hispània- a la Península Ibèrica, en un sentit exclusivament geogràfic com ho va ser la península italiana, que esdevingué un estat –Itàlia- arran de la unificació, no pacífica, el 1870 amb la presa de Roma.
Espanya, com entitat política només existeix des de fa tres-cents anys, quan el rei de Castella, Felip V, va incorporar els estats de la Corona catalano-aragonesa (o corona d'Aragó) a Castella, "por justo derecho de conquista".
Armand de Fluvià (Barcelona, 1931) és un dels principals especialistes catalans en genealogia i heràldica.