Quan es parla de troballes arqueològiques, el més lògic és pensar en restes de construccions, artefactes i objectes de tot tipus, armes, joies, llavors i fins i tot ossos, ja siguin humans o animals. També és possible trobar elements epigràfics, puguin llegir-se o no els idiomes en què estan escrits. El que és més difícil és trobar un idioma nou; no uns signes que puguin ser interpretats com un possible tipus d'escriptura, sinó un idioma. Doncs bé, això és el que han descobert els arqueòlegs entre les ruïnes d'un palau de fa 2.800 anys a l'antiga ciutat de Tushan, al sud-est de Turquia.
El fet que aquest palau fos la residència d'un governador assiri fa que aquesta llengua desconeguda s'hagi conservat en una tauleta d'argila escrita en caràcters cuneïformes. Els estudis indiquen que podria tractar-se de la llengua d'un poble bàrbar que hauria viscut a la zona fronterera de les grans civilitzacions de Mesopotàmia, més en concret a les muntanyes Zagros, a l'oest de l'actual Iran.
El contingut de la tauleta no és menys curiós i interessant: una llista de 60 noms de dones, probablement presoneres de guerra de les campanyes de conquesta dels reis Tiglat Pilasser III i Sargon, o protagonistes involuntàries d'un programa de deportació assiri. D'aquests noms, 45 no tenen res a veure amb els milers de noms coneguts de l'Orient Mitjà i és això el que ha fet saltar totes les alarmes. Si es considera que a les antigues civilitzacions d'aquesta zona del món els noms es formaven a partir de la unió de paraules comunes del lèxic local, en forma completa o abreujada, el fet que aquests 45 noms siguin desconeguts ha donat la pista d'una llengua desconeguda.
Ara, els estudiosos investiguen detalls dels noms com l'ordre i la freqüència de les seves lletres per comparar-los amb altres idiomes que es coneixen de la zona i veure si tenen algun parentiu.
El fet que aquest palau fos la residència d'un governador assiri fa que aquesta llengua desconeguda s'hagi conservat en una tauleta d'argila escrita en caràcters cuneïformes. Els estudis indiquen que podria tractar-se de la llengua d'un poble bàrbar que hauria viscut a la zona fronterera de les grans civilitzacions de Mesopotàmia, més en concret a les muntanyes Zagros, a l'oest de l'actual Iran.
El contingut de la tauleta no és menys curiós i interessant: una llista de 60 noms de dones, probablement presoneres de guerra de les campanyes de conquesta dels reis Tiglat Pilasser III i Sargon, o protagonistes involuntàries d'un programa de deportació assiri. D'aquests noms, 45 no tenen res a veure amb els milers de noms coneguts de l'Orient Mitjà i és això el que ha fet saltar totes les alarmes. Si es considera que a les antigues civilitzacions d'aquesta zona del món els noms es formaven a partir de la unió de paraules comunes del lèxic local, en forma completa o abreujada, el fet que aquests 45 noms siguin desconeguts ha donat la pista d'una llengua desconeguda.
Ara, els estudiosos investiguen detalls dels noms com l'ordre i la freqüència de les seves lletres per comparar-los amb altres idiomes que es coneixen de la zona i veure si tenen algun parentiu.