Els que vulguin conèixer més coses de les fotografies de Robert Capa recuperades de l'anomenada ‘maleta mexicana' —una selecció de les quals es pot veure fins al 16 de gener al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)—, tenen ara al seu abast el llibre ‘Robert Capa. Traces d'une légende', editat per Éditions de La Martinière (Paris, 2011). Els seus autors, Michel Lefebvre i Bernard Lebrun, tracen una semblança del mític fotoperiodista que permet entendre la gènesi d'aquella famosa maleta que amagava tres caixes de fotografies que tant Capa com Gerda Taro i David Seymour ‘Chim' van fer de la Guerra Civil Espanyola. Caixes que es van perdre durant l'ocupació alemanya de França i que van anar a parar a Mèxic, on finalment es van localitzar el 2008.
El llibre permet resseguir tota la peripècia del taller fotogràfic que Capa va establir a París i on s'organitzaven els negatius de les seves fotografies i les dels seus companys Taro i Seymour, es tiraven les còpies i es distribuïen a les agències de notícies. Tot fins l'octubre de 1939, quan Capa va fugir cap als Estats Units i el fons va quedar amagat, dispers i, finalment, en bona part, perdut. Un fons que va més enllà de la maleta mexicana, ja que comptava també amb 11 quaderns escolars amb petites reproduccions positivades, vuit dels quals amb imatges de la Guerra Civil, que van ser localitzats pel professor Carlos Serrano a la dècada de 1980 a la secció del Ministeri de l'Interior dels Archives Nationales de France. Un altre va acabar a les mans del germà de Capa, Cornell Capa, i encara un altre, amb imatges de la guerra civil xinesa, va ser trobat el 1983 a les golfes d'un edifici parisenc.
El llibre, doncs, és una investigació molt interessant per conèixer la forma de treballar de Capa en un taller on es va assajar una mena de cooperativisme fotogràfic que, anys més tard, seria perfeccionat a l'agència Magnum. La investigació, però, encara no ha acabat, ja que hi ha molt material d'aquell període que encara no s'ha localitzat, com ara un últim quadern amb imatges de la Guerra Civil, entre les quals hi ha la famosa fotografia del milicià mort, tota una icona d'aquell conflicte fratricida.
El llibre permet resseguir tota la peripècia del taller fotogràfic que Capa va establir a París i on s'organitzaven els negatius de les seves fotografies i les dels seus companys Taro i Seymour, es tiraven les còpies i es distribuïen a les agències de notícies. Tot fins l'octubre de 1939, quan Capa va fugir cap als Estats Units i el fons va quedar amagat, dispers i, finalment, en bona part, perdut. Un fons que va més enllà de la maleta mexicana, ja que comptava també amb 11 quaderns escolars amb petites reproduccions positivades, vuit dels quals amb imatges de la Guerra Civil, que van ser localitzats pel professor Carlos Serrano a la dècada de 1980 a la secció del Ministeri de l'Interior dels Archives Nationales de France. Un altre va acabar a les mans del germà de Capa, Cornell Capa, i encara un altre, amb imatges de la guerra civil xinesa, va ser trobat el 1983 a les golfes d'un edifici parisenc.
El llibre, doncs, és una investigació molt interessant per conèixer la forma de treballar de Capa en un taller on es va assajar una mena de cooperativisme fotogràfic que, anys més tard, seria perfeccionat a l'agència Magnum. La investigació, però, encara no ha acabat, ja que hi ha molt material d'aquell període que encara no s'ha localitzat, com ara un últim quadern amb imatges de la Guerra Civil, entre les quals hi ha la famosa fotografia del milicià mort, tota una icona d'aquell conflicte fratricida.