La primera vegada que es va parlar sobre Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat d'Elna va ser en el número 33 de la revista SÀPIENS, l'any 2005. Han passat sis anys des d'aleshores, i aquesta història, malgrat el temps transcorregut, no ha deixat de créixer. S'ha dit que és la llista de Schindler a la catalana perquè també va salvar moltes vides en temps de guerra, però segurament ha estat el seu ressò popular el motiu pel qual continua sent una història viva. Un fet rigorosament històric que ha travessat les parets acadèmiques per arribar a la gent del carrer, que de manera espontània s'ha fet dipositària d'aquest cant a la vida impulsat per Elisabeth Eidenbenz fa més de setanta anys.
Hi ha més d'un centenar de nenes que es diuen Elna per aquesta història, carrers i places de Catalunya que porten el nom de Maternitat d'Elna, i llars d'infants que posen una placa a l'entrada tot recordant altres nens en guerra, evocant els episodis d'Elna. Totes aquestes reaccions però, tenen un punt de partida que neix en la persona d'Elisabeth Eidenbenz. Però qui era realment aquesta dona? Que en pensava ella de tot aquest rebombori emocional que ha provocat a casa nostra?
Un cortesia exquisida però distant
Recordo la primera vegada que ens vam veure personalment. He de confessar que em va decebre, i ho dic amb boca petita perquè no se'm malinterpreti. Portàvem més de mig any mantenint una correspondència epistolar, jo li feia preguntes per carta i ella em contestava. Entre línies vaig voler veure la dona idealitzada per mi. Tendra, afable, afectuosa...i quan ens vam trobar vaig entendre que tenia al davant una persona rígida, freda...amb una cortesia exquisida però distant. No hi va haver abraçada sinó una forta encaixada de mans i una mirada penetrant que m'observava. La dolça Elisabeth que jo havia imaginat s'havia esfumat en qüestió de segons. Malgrat tot, en successives trobades he aprés a descobrir l'Elisabeth més íntima.
Un dia em va preguntar:
- Quin compositor li agrada?
- Mozart i un poquet de Mompou. Vaig respondre.
- Hauria de provar amb Bach. Em va dir tota decidida.
Vaig entendre que la musica podria ser el fil conductor de la nostra relació i mentre parlàvem de Mozart, Bach i Mompou s'anaven fent ponts de confiança necessaris per entrar dins la seva vida i entendre el perquè de la Maternitat d'Elna.
Totes les cares d'Eidenbenz
Elisabeth Eidenbenz mereix moltes lectures. Des del feminisme més reivindicatiu, perquè la seva vida ha fet que la invisibilitat de la dona dins la història sigui menor, fins a la recuperació de la memòria històrica de totes els persones silenciades, represaliades i mortes per Franco primer, i per Hitler, Mussolini i Stalin després, dictadors tots ells coetanis de la mateixa Elisabeth. Amb tot cal ressaltar que aquesta història te un alt valor pedagògic. El nostres joves han aprés, a traves de la Maternitat d'Elna, que valors com la solidaritat, el pacifisme, el treball en equip, la generositat, que eren irrenunciables l'any 1939, ara continuen sent vàlids per la nostra societat, que malgrat la pau, viu a esquenes dels més desvalguts.
Assumpta Montellà és historiadora i autora de La Maternitat d'Elna
Hi ha més d'un centenar de nenes que es diuen Elna per aquesta història, carrers i places de Catalunya que porten el nom de Maternitat d'Elna, i llars d'infants que posen una placa a l'entrada tot recordant altres nens en guerra, evocant els episodis d'Elna. Totes aquestes reaccions però, tenen un punt de partida que neix en la persona d'Elisabeth Eidenbenz. Però qui era realment aquesta dona? Que en pensava ella de tot aquest rebombori emocional que ha provocat a casa nostra?
Un cortesia exquisida però distant
Recordo la primera vegada que ens vam veure personalment. He de confessar que em va decebre, i ho dic amb boca petita perquè no se'm malinterpreti. Portàvem més de mig any mantenint una correspondència epistolar, jo li feia preguntes per carta i ella em contestava. Entre línies vaig voler veure la dona idealitzada per mi. Tendra, afable, afectuosa...i quan ens vam trobar vaig entendre que tenia al davant una persona rígida, freda...amb una cortesia exquisida però distant. No hi va haver abraçada sinó una forta encaixada de mans i una mirada penetrant que m'observava. La dolça Elisabeth que jo havia imaginat s'havia esfumat en qüestió de segons. Malgrat tot, en successives trobades he aprés a descobrir l'Elisabeth més íntima.
Un dia em va preguntar:
- Quin compositor li agrada?
- Mozart i un poquet de Mompou. Vaig respondre.
- Hauria de provar amb Bach. Em va dir tota decidida.
Vaig entendre que la musica podria ser el fil conductor de la nostra relació i mentre parlàvem de Mozart, Bach i Mompou s'anaven fent ponts de confiança necessaris per entrar dins la seva vida i entendre el perquè de la Maternitat d'Elna.
Totes les cares d'Eidenbenz
Elisabeth Eidenbenz mereix moltes lectures. Des del feminisme més reivindicatiu, perquè la seva vida ha fet que la invisibilitat de la dona dins la història sigui menor, fins a la recuperació de la memòria històrica de totes els persones silenciades, represaliades i mortes per Franco primer, i per Hitler, Mussolini i Stalin després, dictadors tots ells coetanis de la mateixa Elisabeth. Amb tot cal ressaltar que aquesta història te un alt valor pedagògic. El nostres joves han aprés, a traves de la Maternitat d'Elna, que valors com la solidaritat, el pacifisme, el treball en equip, la generositat, que eren irrenunciables l'any 1939, ara continuen sent vàlids per la nostra societat, que malgrat la pau, viu a esquenes dels més desvalguts.
Assumpta Montellà és historiadora i autora de La Maternitat d'Elna
