L'any 1985, un grup d'alpinistes escalava la muntanya de l'Aconcagua a prop de la frontera entre l'Argentina i Xile quan va trobar les restes d'un nen momificat. El cos estava completament congelat i flanquejat per diverses estatuetes d'or i plata. El van batejar com ‘el nen de l'Aconcagua', i des de llavors la mòmia s'ha preservat a -20 °C a la Universidad Nacional de Cuyo, a l'Argentina. Però qui era aquella nen? Per saber-ho hem de fer un salt en el temps i retrocedir uns quants segles.
Fa 500 anys, a prop del cim de l'Aconcagua —a uns 5.300 metres d'altura— s'hi celebrava una processó inca. Els participants acompanyaven un nen de set anys bell i pur, ricament vestit, elegit per ser sacrificat amb l'objectiu de pacificar els agents de la naturalesa de la regió. Un cop al santuari, li van subministrar una beguda vermella —‘achiote', un colorant que pot actuar com un al·lucinogen— que el va deixar adormit. El van despullar i finalment li van donar un cop a la templa que el va matar.
Ara, arqueòlegs i genetistes espanyols, alemanys i argentins han aconseguit seqüenciar el genoma d'aquell nen. El seu ADN —extret del pulmó— mostra una signatura genètica de més de 14.300 anys que ha desaparegut pràcticament en les societats sud-americanes modernes. Així, els estudiosos creuen que l'antiguitat d'aquest material genètic podrà ajudar a reconstruir les migracions que al llarg de la història de la humanitat ha viscut el continent americà.
De fet, les primeres conclusions de l'estudi donen suport a les hipòtesis que sostenen que els primers humans que van trepitjar el continent hi van arribar fa 15.000 anys, segurament a través de l'estret de Bering, una via congelada que unia Sibèria amb l'actual continent americà. Però l'anàlisi de l'ADN també permetrà precisar la política colonial a partir del segle XVI, ja que el patrimoni genètic va canviar dramàticament per les conseqüències de l'arribada dels primers pobladors europeus al Nou Món. El següent objectiu dels estudiosos passa per l'anàlisi del genoma sencer de la mòmia i, sobretot, dels microorganismes que pugui contenir el cos i que es van poder modificar amb l'arribada dels europeus i les seves malalties.
Fa 500 anys, a prop del cim de l'Aconcagua —a uns 5.300 metres d'altura— s'hi celebrava una processó inca. Els participants acompanyaven un nen de set anys bell i pur, ricament vestit, elegit per ser sacrificat amb l'objectiu de pacificar els agents de la naturalesa de la regió. Un cop al santuari, li van subministrar una beguda vermella —‘achiote', un colorant que pot actuar com un al·lucinogen— que el va deixar adormit. El van despullar i finalment li van donar un cop a la templa que el va matar.
Ara, arqueòlegs i genetistes espanyols, alemanys i argentins han aconseguit seqüenciar el genoma d'aquell nen. El seu ADN —extret del pulmó— mostra una signatura genètica de més de 14.300 anys que ha desaparegut pràcticament en les societats sud-americanes modernes. Així, els estudiosos creuen que l'antiguitat d'aquest material genètic podrà ajudar a reconstruir les migracions que al llarg de la història de la humanitat ha viscut el continent americà.
De fet, les primeres conclusions de l'estudi donen suport a les hipòtesis que sostenen que els primers humans que van trepitjar el continent hi van arribar fa 15.000 anys, segurament a través de l'estret de Bering, una via congelada que unia Sibèria amb l'actual continent americà. Però l'anàlisi de l'ADN també permetrà precisar la política colonial a partir del segle XVI, ja que el patrimoni genètic va canviar dramàticament per les conseqüències de l'arribada dels primers pobladors europeus al Nou Món. El següent objectiu dels estudiosos passa per l'anàlisi del genoma sencer de la mòmia i, sobretot, dels microorganismes que pugui contenir el cos i que es van poder modificar amb l'arribada dels europeus i les seves malalties.
