La música de Richard Wagner encara haurà d'esperar a ser interpretada a Israel. I això que aquest cap de setmana tot estava organitzat per posar fi a un silenci que es remunta a la fundació de l'estat d'Israel. Però, a darrera hora, tant la Universitat de Tel Aviv com el petit auditori de l'Hotel Hilton han refusat ser la seu on l'Associació Wagner d'Israel, nascuda fa un any i mig, posés el punt final al boicot wagnerià amb un concert a càrrec d'un centenar de professors de diferents orquestres del país. La pressió de certes associacions de víctimes del nazisme en els mitjans de comunicació ha estat de nou més forta i ha aconseguit aturar aquesta iniciativa, entre els impulsors de la qual hi ha també supervivents de l'Holocaust.
La impossibilitat d'interpretar en públic música de Wagner a Israel rau sobretot en l'ús que en va fer el règim nazi. El creador de ‘Lohengrin' no només va ser el compositor de capçalera d'Adolf Hitler, sinó també tot un model d'ideal artístic germànic, fet de romanticisme i mites medievals. A això cal afegir que Wagner va ser tota la seva vida un virulent antisemita, tal com ho demostra al pamflet ‘Els jueus i la música', malgrat que tampoc dubtava a envoltar-se de col·laboradors jueus quan els seus interessos així ho requerien, com quan va encarregar al director d'orquestra Hermann Levi que dirigís el seu darrer drama musical, ‘Parsifal'. No obstant això, i sense que serveixi d'excusa, el cert és que Wagner en això no feia sinó seguir un corrent generalitzat en una època en què l'antisemitisme estava molt arrelat.
El que distingeix Wagner d'altres compositors, artistes i escriptors alemanys i antisemites és la manipulació perversa que va fer del seu art l'Alemanya nazi. Els seus acords eren els que s'escoltaven a les grans celebracions nazis i també els que sentien els jueus i altres grups racials als camps de concentració. Tot, mig segle després de la mort del compositor el 1883. Aquest ús, doncs, és la causa que la seva música sigui impossible d'escoltar a Israel. I no perquè estigui prohibida expressament per alguna llei, sinó per un boicot molt arrelat a la societat, que ni tan sols grans intèrprets com Zubin Mehta o Daniel Barenboim, que és jueu, han aconseguit trencar.
Tampoc ho ha aconseguit ara l'Associació Wagner d'Israel, la iniciativa de la qual ha estat titllada de "tortura emocional". Davant això, el president de l'Associació, Jonathan Livny, es defensa afirmant que només volen acabar amb aquest boicot i que considera "estúpid reduir la memòria de l'Holocaust a si es toca Wagner o no; ell només va ser un dels culpables, ja que hi ha molts altres antisemites, com Richard Strauss o Chopin, que síque s'escolten a Israel". I acaba dient: "Sembla que la salut de la democràcia israeliana no és massa bona". L'Associació, però, no es dóna per vençuda.
La impossibilitat d'interpretar en públic música de Wagner a Israel rau sobretot en l'ús que en va fer el règim nazi. El creador de ‘Lohengrin' no només va ser el compositor de capçalera d'Adolf Hitler, sinó també tot un model d'ideal artístic germànic, fet de romanticisme i mites medievals. A això cal afegir que Wagner va ser tota la seva vida un virulent antisemita, tal com ho demostra al pamflet ‘Els jueus i la música', malgrat que tampoc dubtava a envoltar-se de col·laboradors jueus quan els seus interessos així ho requerien, com quan va encarregar al director d'orquestra Hermann Levi que dirigís el seu darrer drama musical, ‘Parsifal'. No obstant això, i sense que serveixi d'excusa, el cert és que Wagner en això no feia sinó seguir un corrent generalitzat en una època en què l'antisemitisme estava molt arrelat.
El que distingeix Wagner d'altres compositors, artistes i escriptors alemanys i antisemites és la manipulació perversa que va fer del seu art l'Alemanya nazi. Els seus acords eren els que s'escoltaven a les grans celebracions nazis i també els que sentien els jueus i altres grups racials als camps de concentració. Tot, mig segle després de la mort del compositor el 1883. Aquest ús, doncs, és la causa que la seva música sigui impossible d'escoltar a Israel. I no perquè estigui prohibida expressament per alguna llei, sinó per un boicot molt arrelat a la societat, que ni tan sols grans intèrprets com Zubin Mehta o Daniel Barenboim, que és jueu, han aconseguit trencar.
Tampoc ho ha aconseguit ara l'Associació Wagner d'Israel, la iniciativa de la qual ha estat titllada de "tortura emocional". Davant això, el president de l'Associació, Jonathan Livny, es defensa afirmant que només volen acabar amb aquest boicot i que considera "estúpid reduir la memòria de l'Holocaust a si es toca Wagner o no; ell només va ser un dels culpables, ja que hi ha molts altres antisemites, com Richard Strauss o Chopin, que síque s'escolten a Israel". I acaba dient: "Sembla que la salut de la democràcia israeliana no és massa bona". L'Associació, però, no es dóna per vençuda.