"La música reivindicativa no està a l'alça"

És el doctor Josep de 'Polseres Vermelles' i també la veu de la sintonia 'Fil de llum' de la segona temporada de la sèrie d'Albert Espinosa. Ara prepara el llançament d'un nou disc.

Quan s'ha fet millor música?
Per mi, el rock simfònic va marcar una època. Grups com Pink Floyd van innovar molt en molt poc temps. Encara es recuperen discos dels setanta! Va ser una època molt convulsa culturalment.

És cert que el sorgiment de nous estils musicals es relaciona amb moments de grans canvis històrics.
Sí, i ara n'és un! Però, musicalment, la majoria d'artistes no l'estem utilitzant com a material per fer obra nova. La música reivindicativa no està a l'alça. Almenys no tant com abans, amb els Setze Jutges o les cançons de llibertat dels seixanta.

No sé si és bo o dolent...
No crec que sigui dolent. Hi ha teòrics que diuen que l'art vestit de reivindicació endormisca la gent, que l'acaba adoptant com a única via de canalització del malestar social.

I en el teu cas?
Jo parlo de l'amor des de diferents punts de vista! Des de la complicitat, la por o l'enveja. Són els grans temes universals que ja va segellar William Shakespeare.

I a qui li escriuries una cançó d'amor?
A Marilyn Monroe, sens dubte. Ella ho té tot. És una icona de la fragilitat social d'una època en què el glamur i la misèria humana eren massa a prop.

Andreu Rifé va protagonitzar la secció 'Jo, Sàpiens' del número 137 de la revista.