"La política de fill únic era l'únic anunci a la Xina"

De la seva ment han nascut desenes de campanyes publicitàries, com la de Johan Cruyff xutant un paquet de tabac o la del "som sis milions".

També li devem les cerimònies d'obertura i clausura dels Jocs Olímpics. Van ser dies de feina molt intensa, tancats amb l'equip a l'Estadi Olímpic. Es tractava de projectar una bona imatge de Barcelona i Catalunya al món, i crec que ho vam aconseguir.

Com a publicista és conegut arreu, però no ho és tant la seva faceta de col·leccionista d'art. M'impressionen els grans artistes, ja siguin pintors, escultors o arquitectes. Si n'hagués de destacar un parell, em quedaria sense cap dubte amb Pablo Picasso i Joan Miró, els pintors més importants del segle XX. Si marxem a l'estranger, Mark Rothko seria la meva elecció.

La imatge ha estat sempre clau en la publicitat, fins i tot en els emblemes medievals. Pensa que cada dia rebem mil cinc-cents impactes publicitaris i només n'acabem recordant tres. Els publicistes lluitem perquè el nostre anunci sigui el que acabis recordant quan vagis a dormir.

Quina és la millor campanya publicitària de la història? No et sabria dir la millor, però sí la més impactant. Va ser a la Xina, a l'inici dels anys vuitanta, en plena política del fill únic. Per molt que vaig buscar, només vaig veure un sol anunci amb l'eslògan: "un fill és suficient".

Lluís Bassat va ser el protagonista de l'entrevista del 'Jo SÀPIENS' del número 139.