La romanització a l'extrem oriental de l'Imperi

Apsarus és una antiga ciutat georgiana situada a tocar de la mar Negra i a prop de la frontera amb Turquia. La localitat és coneguda perquè a partir del segle I aC va ser un dels enclavaments més orientals ocupat pels romans. De fet, és un dels escassos vestigis que testimonien la presència d'aquesta cultura mediterrània al sud del Caucas. Actualment, un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Varsòvia dirigit pel professor Radoslaw Karasiewicz-Szczypiorski està treballant en l'excavació de les instal·lacions termals romanes de la ciutat. I el seu treball ja ha començat a donar algunes sorpreses.

Els estudiosos esperaven trobar-hi estructures modestes i poc luxoses, pròpies dels enclavaments militars fronterers. La realitat, però, s'ha mostrat força diferent: al damunt d'un sistema de calefacció propi de les grans domus romanes, hi han trobat un bon nombre de mosaics. Segons les primeres anàlisis, les restes correspondrien al període dels governs de Vespasià o Tito —segle I dC—, moment en el qual la presència de romans a la zona es va consolidar. La descoberta ha creat moltes expectatives, perquè s'augura el desenterrament de noves restes que poden aportar dades fins ara inèdites sobre la romanització de l'extrem oriental de l'Imperi.