L'aliança de les noves tecnologies amb l'arqueologia per ajudar als historiadors a conèixer millor el nostre passat no cessa mai de regalar noves evidències. L'última d'elles, per ara, ha tingut com a escenari el jaciment iber de Torrelló del Boverot, a Almassora (Plana Alta), que ha estat objecte d'una experiència pionera al camp de l'arqueologia: la de fer una captura tridimensional del poblat que permeti estudiar les seves estructures des d'un angle nou. Portada a terme per l'Universitat de Castella La Mancha i l'empresa de tipografia local Tical-Geo SLP, la iniciativa ha consistit en una novadora combinació de tècniques de microfotogrametria aèria d'alta resolució i de làser-scan, que fins ara només s'havia aplicat en una cova prehistòrica, mai en un poblat sencer.
La feina, iniciada al mes de juny, ha estat laboriosa. Va començar amb l'obtenció d'un model del terreny a partir de fotografies aèries per part d'un microhelicòpter teledirigit equipat amb una càmera digital que permetia obtenir imatges d'alta resolució i cartografiar tot l'espai, i va seguir amb una segona fase que, mitjançant el làser-scan, ha permès fer captures de milions de punts de posicionament de les estructures i així reconstruir de forma virtual el jaciment.
Tot aquest procés s'inclou en una actuació que busca anar més enllà de les excavacions portades a terme fins ara, sobretot a les estructures dels segles VIII i VII a.C., les millor estudiades i conservades d'aquest jaciment que va estar poblat fins a l'ocupació romana. Tot a fi de concretar l'evolució arquitectònica d'aquest important enclavament.
La feina, iniciada al mes de juny, ha estat laboriosa. Va començar amb l'obtenció d'un model del terreny a partir de fotografies aèries per part d'un microhelicòpter teledirigit equipat amb una càmera digital que permetia obtenir imatges d'alta resolució i cartografiar tot l'espai, i va seguir amb una segona fase que, mitjançant el làser-scan, ha permès fer captures de milions de punts de posicionament de les estructures i així reconstruir de forma virtual el jaciment.
Tot aquest procés s'inclou en una actuació que busca anar més enllà de les excavacions portades a terme fins ara, sobretot a les estructures dels segles VIII i VII a.C., les millor estudiades i conservades d'aquest jaciment que va estar poblat fins a l'ocupació romana. Tot a fi de concretar l'evolució arquitectònica d'aquest important enclavament.