Segons la historiadora Tamara Estupiñán, de l'Institut Francès d'Estudis Andins, la tomba on va ser enterrat Atahualpa, l'últim sobirà inca, es troba a Malqui Machay. A la regió de Sigchos —a 70 km al sud de Quito (Equador)— s'ha trobat un jaciment arqueològic amb traces d'edificis d'estil imperial tardà que, segons aquesta investigadora, haurien estat el refugi dels darrers protagonistes de la resistència indígena contra la penetració espanyola. I no només això, també s'haurien trobat les despulles mortals del seu sobirà.
Segons Estupiñán, el topònim Machay significa ‘gruta' en llengua quítxua, mentre que Malqui vol dir ‘cos' o ‘mòmia' dels ancestres de l'inca. D'aquesta manera, Malqui Machay voldria dir el lloc on és enterrat el rei Atahualpa. Però no tothom ho veu tan clar. Per exemple, Joaquín Moscoso, assessor de patrimoni del Ministeri Coordinador de Patrimoni de l'Equador, creu que encara s'han de fer un seguit d'investigacions que es podrien estendre al llarg de tres o quatre anys. De moment, el que s'ha començat a fer és delimitar el lloc arqueològic per realitzar estudis de gestió i sostenibilitat, i el govern ha declarat l'espai zona protegida per evitar possibles espolis.
Del que no hi ha dubte, vist el ressò de la notícia a l'àrea andina, és de l'interès que desperta tot allò relacionat amb els inques i amb Atahualpa, el darrer ‘capac' del Tahuantinsuyo, l'imperi inca. Després de capturar-lo el novembre de 1532, Francisco Pizarro va exigir un gran rescat per alliberar-lo, i tot i que aquest va ser satisfet, el va fer executar l'agost de l'any següent a Cajamarca (Perú). Les seves despulles les va rebre el seu servent Rumiñahui, el qual, segons la versió d'Estupiñán, les hauria portat fins a la regió de Sigchos. El fet que Malqui Machay es trobi en un territori que formava part dels dominis personals d'Atahualpa dóna més credibilitat a l'afirmació. Ara, l'arqueologia té la darrera paraula.
Segons Estupiñán, el topònim Machay significa ‘gruta' en llengua quítxua, mentre que Malqui vol dir ‘cos' o ‘mòmia' dels ancestres de l'inca. D'aquesta manera, Malqui Machay voldria dir el lloc on és enterrat el rei Atahualpa. Però no tothom ho veu tan clar. Per exemple, Joaquín Moscoso, assessor de patrimoni del Ministeri Coordinador de Patrimoni de l'Equador, creu que encara s'han de fer un seguit d'investigacions que es podrien estendre al llarg de tres o quatre anys. De moment, el que s'ha començat a fer és delimitar el lloc arqueològic per realitzar estudis de gestió i sostenibilitat, i el govern ha declarat l'espai zona protegida per evitar possibles espolis.
Del que no hi ha dubte, vist el ressò de la notícia a l'àrea andina, és de l'interès que desperta tot allò relacionat amb els inques i amb Atahualpa, el darrer ‘capac' del Tahuantinsuyo, l'imperi inca. Després de capturar-lo el novembre de 1532, Francisco Pizarro va exigir un gran rescat per alliberar-lo, i tot i que aquest va ser satisfet, el va fer executar l'agost de l'any següent a Cajamarca (Perú). Les seves despulles les va rebre el seu servent Rumiñahui, el qual, segons la versió d'Estupiñán, les hauria portat fins a la regió de Sigchos. El fet que Malqui Machay es trobi en un territori que formava part dels dominis personals d'Atahualpa dóna més credibilitat a l'afirmació. Ara, l'arqueologia té la darrera paraula.
