L'excavació que ha portat a terme l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) durant el mes d'agost ha aportat noves dades sobre els campaments neandertals de l'abric Romaní, a Capellades, que evidencien un canvi tecnològic important.
Les eines de sílex trobades, de 58.000 anys d'antiguitat, pertanyen a l'època de màxima esplendor de l'‘Homo neanderthalensis' i estan construïdes a partir de làmines amb fils tallants. Eudald Carbonell, director de l'excavació, ha destacat que "és la primera vegada que es troba aquesta tecnologia laminar al jaciment". Un altre canvi que s'ha observat és la utilització del gres, el precursor de la pedra tova, que estaria relacionat amb l'obtenció de les làmines.
Els resultats també indiquen que els neandertals feien estades molt breus en aquesta zona. Les poques peces de restes de fauna que s'han trobat corresponen als esquelets de dos o tres animals. Per això, Carbonell afirma que l'escassetat de restes de fauna "indica que l'abric Romaní fou utilitzat com un lloc de pas on s'instal·larien durant espais breus de temps".
Les eines de sílex trobades, de 58.000 anys d'antiguitat, pertanyen a l'època de màxima esplendor de l'‘Homo neanderthalensis' i estan construïdes a partir de làmines amb fils tallants. Eudald Carbonell, director de l'excavació, ha destacat que "és la primera vegada que es troba aquesta tecnologia laminar al jaciment". Un altre canvi que s'ha observat és la utilització del gres, el precursor de la pedra tova, que estaria relacionat amb l'obtenció de les làmines.
Els resultats també indiquen que els neandertals feien estades molt breus en aquesta zona. Les poques peces de restes de fauna que s'han trobat corresponen als esquelets de dos o tres animals. Per això, Carbonell afirma que l'escassetat de restes de fauna "indica que l'abric Romaní fou utilitzat com un lloc de pas on s'instal·larien durant espais breus de temps".
