Un equip d'arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha descobert un sistema de fortificacions únic al jaciment de la Bastida, a Totana (Múrcia). La troballa fa pensar que la ciutat va ser l'assentament més desenvolupat d'Europa en termes polítics i militars durant l'edat del bronze, ara fa 4.200 anys, només comparable a la civilització minoica de Creta.
Vicente Llull, catedràtic de Prehistòria de la UAB i director de l'excavació, ha destacat que l'estructura de la fortificació és "insòlita" perquè els elements que la integren "no es coneixien a Europa", només a jaciments de Síria, Palestina i Anatòlia, de tradició mesopotàmica i egípcia.
La fortificació, que ocupava quatre hectàrees, constava d'una muralla d'uns tres metres d'amplada i de sis a set metres d'alçada. Fins ara, però, s'han descobert sis torres al llarg d'un tram de 70 metres. Aquesta troballa revela la instauració d'un poder violent que va condicionar el desenvolupament de les comunitats de la resta de la península.
El jaciment va ser descobert el 1869 i des de llavors s'hi han realitzat diverses excavacions. L'equip d'investigació del Grup d'Arqueoecologia Social i Mediterrània (ASOME) de la UAB ha estat l'encarregat de dirigir els treballs d'excavació i ha descobert, a banda de la fortificació, grans residències de més de 70 metres quadrats i una gran bassa amb un dic de 20 metres de longitud capaç d'emmagatzemar 400.000 litres d'aigua. La ciutat de la Bastida pertany a la cultura argàrica, que va ocupar 40.000 quilòmetres quadrats al sud-est de la península Ibèrica.
Vicente Llull, catedràtic de Prehistòria de la UAB i director de l'excavació, ha destacat que l'estructura de la fortificació és "insòlita" perquè els elements que la integren "no es coneixien a Europa", només a jaciments de Síria, Palestina i Anatòlia, de tradició mesopotàmica i egípcia.
La fortificació, que ocupava quatre hectàrees, constava d'una muralla d'uns tres metres d'amplada i de sis a set metres d'alçada. Fins ara, però, s'han descobert sis torres al llarg d'un tram de 70 metres. Aquesta troballa revela la instauració d'un poder violent que va condicionar el desenvolupament de les comunitats de la resta de la península.
El jaciment va ser descobert el 1869 i des de llavors s'hi han realitzat diverses excavacions. L'equip d'investigació del Grup d'Arqueoecologia Social i Mediterrània (ASOME) de la UAB ha estat l'encarregat de dirigir els treballs d'excavació i ha descobert, a banda de la fortificació, grans residències de més de 70 metres quadrats i una gran bassa amb un dic de 20 metres de longitud capaç d'emmagatzemar 400.000 litres d'aigua. La ciutat de la Bastida pertany a la cultura argàrica, que va ocupar 40.000 quilòmetres quadrats al sud-est de la península Ibèrica.