El dimecres 23 de novembre a les 19 h, al Museu d'Història de Catalunya, es presenta el documental ‘Virgilio Leret, El Caballero del Azul'. Es tracta d'un treball dirigit per Mikel Donazar i realitzat per la Fundació Aena i Euskal Telebista en col·laboració amb la Universitat Pública de Navarra, en què es recorda la figura d'aquest oficial que el 1936 es va convertir en la primera víctima de la Guerra Civil Espanyola.
Nascut a Pamplona el 1902, Virgilio Leret va ser capità de l'exèrcit espanyol, aviador, escriptor de ficció —els seus relats els signava sota el pseudònim d'El Caballero del Azul— i enginyer mecànic electricista. En aquest darrer àmbit precisament semblava destinat a assolir grans fites amb la invenció, el 1935, del primer motor d'un avió a reacció, el turbocompressor. No el podria portar a la pràctica mai, ja que poc després, el 17 de juliol de 1936, va ser afusellat a Melilla per la seva oposició a l'aixecament militar de Franco. La seva dona, l'escriptora i periodista Carlota O'Neill, va ser detinguda aquell mateix dia i condemnada per subversió a sis anys de presó, passats els quals va marxar a Veneçuela amb les seves filles.
Amb la presentació del documental es repara l'oblit en el qual va caure el nom i el llegat de Leret durant la dictadura franquista. Al llarg d'una hora i deu minuts, el treball repassa la història d'aquest oficial a través d'imatges inèdites seves i de testimonis de les seves filles Carlota i Mariela, i d'historiadors de prestigi com Paul Preston, Ángel Viñas o el recentment desaparegut Gabriel Cardona.
Nascut a Pamplona el 1902, Virgilio Leret va ser capità de l'exèrcit espanyol, aviador, escriptor de ficció —els seus relats els signava sota el pseudònim d'El Caballero del Azul— i enginyer mecànic electricista. En aquest darrer àmbit precisament semblava destinat a assolir grans fites amb la invenció, el 1935, del primer motor d'un avió a reacció, el turbocompressor. No el podria portar a la pràctica mai, ja que poc després, el 17 de juliol de 1936, va ser afusellat a Melilla per la seva oposició a l'aixecament militar de Franco. La seva dona, l'escriptora i periodista Carlota O'Neill, va ser detinguda aquell mateix dia i condemnada per subversió a sis anys de presó, passats els quals va marxar a Veneçuela amb les seves filles.
Amb la presentació del documental es repara l'oblit en el qual va caure el nom i el llegat de Leret durant la dictadura franquista. Al llarg d'una hora i deu minuts, el treball repassa la història d'aquest oficial a través d'imatges inèdites seves i de testimonis de les seves filles Carlota i Mariela, i d'historiadors de prestigi com Paul Preston, Ángel Viñas o el recentment desaparegut Gabriel Cardona.