El moment de canvi d'any ens serveix de manera simbòlica per fer balanç de tot el que ha passat. Per això des de la redacció de SÀPIENS, hem fet una tria de 10 de les notícies històriques més importants d'aquest 2015, a partir de les peces d'actualitat i anàlisis que hem anat publicant al llarg de l'any. N'hi ha de totes les èpoques, des de la prehistòria fins al segle XX, i també provinents de tots els indrets del món. Hem volgut posar l'accent, però, a les descobertes que tenen a veure amb el nostre passat, tot i que no hem defugit els principals esdeveniments històrics que hem viscut aquest any. Esperem que gaudiu de la selecció especial que us hem preparat.
1. L'home que va matar Companys
Coincidint amb el 75è aniversari de l'assassinat de Lluís Companys, SÀPIENS publica per primera vegada la identitat del militar que va comandar l'escamot d'afusellament i que li va donar el tret de gràcia. La recerca, duta a terme pel periodista Jordi Finestres en diversos arxius catalans i espanyols, ens ha permès desvetllar una de les incògnites que quedaven sobre tot allò que va envoltar el president màrtir.
2. La destrucció del jaciment romà de Palmira
Ser a la cruïlla de diverses civilitzacions va dotar l'arquitectura de Palmira d'uns trets singulars, essencialment perquè al damunt de les estructures netament grecoromanes els constructors locals hi afegien elements artístics i decoratius propis de la zona o de la cultura persa. Aquest any, l'Estat Islàmic, que domina part d'Orient Mitjà, ha destruït el jaciment amb l'objectiu d'eliminar els vestigis de cultures no musulmanes a la regió. Els lectors de Sapiens.cat es van bolcar en la preservació de la memòria de Palmira amb les seves fotografies.
3. La descoberta de l'Homo Naledi
La publicació a la revista 'eLife' d'una nova espècie, l'Homo naledi, trobada a Rising Star (Sud-àfrica), introdueix tota una sèrie d'incògnites que s'hauran de resoldre a nivell científic. Les característiques anatòmiques d'aquests homínids, representades per les restes cranials i postcranials, són intrigants. Un dels problemes és que el registre ossi no presenta indicis de fossilització, cosa rara, si tenen aquesta antiguitat, centenars de milers d'anys. L'altra qüestió és que no se sap la cronologia del context geològic on s'ha trobat el registre, com les roques.
4. Èxode de refugiats al cor d'Europa
Europa ha viscut l'arribada de desenes de milers de sirians que abandonen el seu país, assolat per una guerra civil des de 2011, quan els vents de canvi impulsats per la Primavera Àrab van ser sufocats de forma violenta pel règim baasista del dictador Baixar al-Assad. L'aparent falta de preparació per gestionar un moviment massiu de refugiats d'aquestes característiques contrasta amb la història recent del Vell Continent, que malauradament mai no ha deixat d'assistir al desplaçament continu de poblacions.
5.Descobert un mapa de fa 13.000 anys al Molí de Salt
Set motius semicirculars gravats en una pedra descoberta al jaciment del Molí de Salt, a Vimbodí i Poblet (la Conca de Barberà), es podrien convertir en una de les troballes més impressionants del país. La seva importància rau en l'antiguitat, uns 13.000 anys, i en la seva singularitat, ja que no s'havia trobat mai fins ara una representació d'aquestes característiques tan antiga.
6. L'enigma del tren de l'or nazi de Polònia
El mes de novembre, la possible descoberta del ‘tren de l'or nazi' en un túnel soterrat del sud-oest de Polònia va rescatar un dels grans misteris sense resoldre de la Segona Guerra Mundial. Després del rebombori que va generar la notícia, la pròpia Polònia va posar en dubte l'existència del comboi desaparegut. A Sapiens.cat hem seguit tota la història.
7.Localitzada una de les estelades més antigues de Catalunya
La que podria ser la segona estelada més antiga de Catalunya ha estat descoberta a les golfes de la casa pairal de Cal Gamell, propietat de la nissaga de pastissers Ferré Gamell, els creadors dels populars carquinyolis de l'Espluga de Francolí. L'estelada medeix 19x14 centímetres i al revers del marc hi ha la data: agost del 1923.
8. Laia, un nou avantpassat dels homínids descobert a Catalunya
Un equip d'investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha presentat la Laia, una nova espècie de primat fòssil anomenada científicament ‘Pliobates cataloniae'. Les restes de la Laia van ser trobades l'any 2011 en l'abocador de Can Mata, a Hostalets de Pierola, i estan formades d'un esquelet parcial format per 70 peces.
9. Comença la recerca de la tomba de Nefertiti
Un nou estudi assegura que la reina egípcia hauria estat enterrada en el mateix conjunt funerari que Tutankamon. L'empresa Factum Arte va escanejar amb alta resolució la cambra de Tutankamon i l'egiptòleg va adonar-se que hi havia indicis de noves cambres que fins llavors havien passat desapercebudes. Les imatges mostraven els indicis de dues portes: una donava a una cambra que hauria servit de magatzem, i l'altra portaria a una altra tomba —anterior a la de Tutankamon— que seria de Nefertiti. "Quan es va enterrar Nefertiti no es preveia que Tutankamon ocupés la mateixa tomba. Però la mort prematura i inesperada del faraó, una dècada després, va fer que acabés sent enterrat a la tomba de Nefertiti. No hi havia temps de construir-ne una de nova per a ell sol. I, per tant, es va tornar a obrir la de Nefertiti", aventura l'estudiós.
10. Les falles del Pirineu ja són Patrimoni de la Humanitat
El comitè avaluador de la Unesco reunit a Namíbia (Àfrica) es va pronunciar sobre la candidatura ‘Les festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus', i les va declarar Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El govern andorrà va ser l'encarregat de presentar aquesta candidatura, que reuneix 63 municipis fallaires de Catalunya, Aragó, França i Andorra. Entre ells hi ha nuclis com Isil i Alins (Pallars Sobirà) i la Pobla de Segur (Pallars Jussà), Les (Val d'Aran), i Durro, Senet, Barruera, Boí, el Pont de Suert i Vilaller (Alta Ribagorça). El costum de baixar o ‘córrer falles' es manté viu o ressuscitat en diverses poblacions de la part occidental del Pirineu del nostre país. Té lloc al voltant del solstici d'estiu —en alguns casos al solstici d'hivern— i en general es tracta de baixar torxes enceses des d'algun indret elevat.
1. L'home que va matar Companys
Coincidint amb el 75è aniversari de l'assassinat de Lluís Companys, SÀPIENS publica per primera vegada la identitat del militar que va comandar l'escamot d'afusellament i que li va donar el tret de gràcia. La recerca, duta a terme pel periodista Jordi Finestres en diversos arxius catalans i espanyols, ens ha permès desvetllar una de les incògnites que quedaven sobre tot allò que va envoltar el president màrtir.
2. La destrucció del jaciment romà de Palmira
Ser a la cruïlla de diverses civilitzacions va dotar l'arquitectura de Palmira d'uns trets singulars, essencialment perquè al damunt de les estructures netament grecoromanes els constructors locals hi afegien elements artístics i decoratius propis de la zona o de la cultura persa. Aquest any, l'Estat Islàmic, que domina part d'Orient Mitjà, ha destruït el jaciment amb l'objectiu d'eliminar els vestigis de cultures no musulmanes a la regió. Els lectors de Sapiens.cat es van bolcar en la preservació de la memòria de Palmira amb les seves fotografies.
3. La descoberta de l'Homo Naledi
La publicació a la revista 'eLife' d'una nova espècie, l'Homo naledi, trobada a Rising Star (Sud-àfrica), introdueix tota una sèrie d'incògnites que s'hauran de resoldre a nivell científic. Les característiques anatòmiques d'aquests homínids, representades per les restes cranials i postcranials, són intrigants. Un dels problemes és que el registre ossi no presenta indicis de fossilització, cosa rara, si tenen aquesta antiguitat, centenars de milers d'anys. L'altra qüestió és que no se sap la cronologia del context geològic on s'ha trobat el registre, com les roques.
4. Èxode de refugiats al cor d'Europa
Europa ha viscut l'arribada de desenes de milers de sirians que abandonen el seu país, assolat per una guerra civil des de 2011, quan els vents de canvi impulsats per la Primavera Àrab van ser sufocats de forma violenta pel règim baasista del dictador Baixar al-Assad. L'aparent falta de preparació per gestionar un moviment massiu de refugiats d'aquestes característiques contrasta amb la història recent del Vell Continent, que malauradament mai no ha deixat d'assistir al desplaçament continu de poblacions.
5.Descobert un mapa de fa 13.000 anys al Molí de Salt
Set motius semicirculars gravats en una pedra descoberta al jaciment del Molí de Salt, a Vimbodí i Poblet (la Conca de Barberà), es podrien convertir en una de les troballes més impressionants del país. La seva importància rau en l'antiguitat, uns 13.000 anys, i en la seva singularitat, ja que no s'havia trobat mai fins ara una representació d'aquestes característiques tan antiga.
6. L'enigma del tren de l'or nazi de Polònia
El mes de novembre, la possible descoberta del ‘tren de l'or nazi' en un túnel soterrat del sud-oest de Polònia va rescatar un dels grans misteris sense resoldre de la Segona Guerra Mundial. Després del rebombori que va generar la notícia, la pròpia Polònia va posar en dubte l'existència del comboi desaparegut. A Sapiens.cat hem seguit tota la història.
7.Localitzada una de les estelades més antigues de Catalunya
La que podria ser la segona estelada més antiga de Catalunya ha estat descoberta a les golfes de la casa pairal de Cal Gamell, propietat de la nissaga de pastissers Ferré Gamell, els creadors dels populars carquinyolis de l'Espluga de Francolí. L'estelada medeix 19x14 centímetres i al revers del marc hi ha la data: agost del 1923.
8. Laia, un nou avantpassat dels homínids descobert a Catalunya
Un equip d'investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha presentat la Laia, una nova espècie de primat fòssil anomenada científicament ‘Pliobates cataloniae'. Les restes de la Laia van ser trobades l'any 2011 en l'abocador de Can Mata, a Hostalets de Pierola, i estan formades d'un esquelet parcial format per 70 peces.
9. Comença la recerca de la tomba de Nefertiti
Un nou estudi assegura que la reina egípcia hauria estat enterrada en el mateix conjunt funerari que Tutankamon. L'empresa Factum Arte va escanejar amb alta resolució la cambra de Tutankamon i l'egiptòleg va adonar-se que hi havia indicis de noves cambres que fins llavors havien passat desapercebudes. Les imatges mostraven els indicis de dues portes: una donava a una cambra que hauria servit de magatzem, i l'altra portaria a una altra tomba —anterior a la de Tutankamon— que seria de Nefertiti. "Quan es va enterrar Nefertiti no es preveia que Tutankamon ocupés la mateixa tomba. Però la mort prematura i inesperada del faraó, una dècada després, va fer que acabés sent enterrat a la tomba de Nefertiti. No hi havia temps de construir-ne una de nova per a ell sol. I, per tant, es va tornar a obrir la de Nefertiti", aventura l'estudiós.
10. Les falles del Pirineu ja són Patrimoni de la Humanitat
El comitè avaluador de la Unesco reunit a Namíbia (Àfrica) es va pronunciar sobre la candidatura ‘Les festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus', i les va declarar Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El govern andorrà va ser l'encarregat de presentar aquesta candidatura, que reuneix 63 municipis fallaires de Catalunya, Aragó, França i Andorra. Entre ells hi ha nuclis com Isil i Alins (Pallars Sobirà) i la Pobla de Segur (Pallars Jussà), Les (Val d'Aran), i Durro, Senet, Barruera, Boí, el Pont de Suert i Vilaller (Alta Ribagorça). El costum de baixar o ‘córrer falles' es manté viu o ressuscitat en diverses poblacions de la part occidental del Pirineu del nostre país. Té lloc al voltant del solstici d'estiu —en alguns casos al solstici d'hivern— i en general es tracta de baixar torxes enceses des d'algun indret elevat.