Tot i que a les pel·lícules sembla talment que siguin fetes del més lleuger dels materials, ningú que hagi vist de prop una veritable armadura de metall pot deixar de pensar en el malson que seria anar vestit amb ella. I no parlem ja de presentar-se amb ella no a un torneig galant, sinó a tot un camp de batalla...
Doncs bé, ara un estudi portat a terme per les Universitats de Leeds, Auckland i Milà, i publicat a la revista "Proceedings of the Royal Society B", confirma que portar aquesta vestimenta metàl·lica no era precisament una garantia de victòria a la lluita. Més aviat era una pesadíssima càrrega que entorpia considerablement fins i tot els moviments del soldat. Fins aquí, res que el sentit comú no digui. La novetat en tot cas cal trobar-la en les dades i la metodologia emprada. Així, el pes de l'armadura (entre 30 i 50 kilos), repartit per tot el cos a diferència d'una motxilla, que carrega només un punt concret, feia que els contendents gastessin fins dos vegades més d'energia que qualsevol altre soldat vestit amb una senzilla cota. Un fet decisiu a l'hora de decidir la sort del combat.
Per calcular tot això, els investigadors van recórrer als actors que participen a les exhibicions del Museu d'Armadures de la localitat britànica de Leeds i els van demanar fer diversos exercicis físics armats amb quatre tipus diferents d'armadures europees del segle XV mentre es mesurava la despesa d'oxigen.
Els resultats també confirmen que la respiració es fa més i més complicada, amb inhalacions breus i ràpides en lloc de profundes i llargues, fins a perdre l'alè, de tal forma que és fàcil concloure que la capacitat de resistència d'un cavaller quedaria ràpidament limitada. Així, qui sap si els francesos, de comptar amb armadures més lleugeres, no haurien guanyat als anglesos la batalla d'Agincourt el 1415! Com a contrapartida positiva quedaria en tot cas l'inqüestionable sentiment de protecció i salvaguarda que aquesta vestimenta d'acer devia provocar en el cavaller, i l'efecte imponent i dissuasori que la mateixa deuria fer sobre els soldats a peu.
Doncs bé, ara un estudi portat a terme per les Universitats de Leeds, Auckland i Milà, i publicat a la revista "Proceedings of the Royal Society B", confirma que portar aquesta vestimenta metàl·lica no era precisament una garantia de victòria a la lluita. Més aviat era una pesadíssima càrrega que entorpia considerablement fins i tot els moviments del soldat. Fins aquí, res que el sentit comú no digui. La novetat en tot cas cal trobar-la en les dades i la metodologia emprada. Així, el pes de l'armadura (entre 30 i 50 kilos), repartit per tot el cos a diferència d'una motxilla, que carrega només un punt concret, feia que els contendents gastessin fins dos vegades més d'energia que qualsevol altre soldat vestit amb una senzilla cota. Un fet decisiu a l'hora de decidir la sort del combat.
Per calcular tot això, els investigadors van recórrer als actors que participen a les exhibicions del Museu d'Armadures de la localitat britànica de Leeds i els van demanar fer diversos exercicis físics armats amb quatre tipus diferents d'armadures europees del segle XV mentre es mesurava la despesa d'oxigen.
Els resultats també confirmen que la respiració es fa més i més complicada, amb inhalacions breus i ràpides en lloc de profundes i llargues, fins a perdre l'alè, de tal forma que és fàcil concloure que la capacitat de resistència d'un cavaller quedaria ràpidament limitada. Així, qui sap si els francesos, de comptar amb armadures més lleugeres, no haurien guanyat als anglesos la batalla d'Agincourt el 1415! Com a contrapartida positiva quedaria en tot cas l'inqüestionable sentiment de protecció i salvaguarda que aquesta vestimenta d'acer devia provocar en el cavaller, i l'efecte imponent i dissuasori que la mateixa deuria fer sobre els soldats a peu.