Avui, encara és habitual veure mapes d'Europa dels anys de la Segona Guerra Mundial on apareix l'Estat espanyol amb un color que l'identifica com a país neutral. Aquesta idea està reforçada per articles d'opinió en diaris, documentals o conferències d'especialistes. Però realment va ser neutral l'Espanya franquista durant aquell conflicte mundial? Aquesta és la pregunta que contesta l'exposició ‘Franco, neutral?', que s'acaba de presentar a la seu del Memorial Democràtic (c/ del Peu de la Creu, 4, Barcelona).
Així, la nova exposició a la seu del Memorial Democràtic reflexiona sobre la suposada neutralitat del règim franquista a través d'imatges, mapes, llibres i publicacions de l'època. La mostra parteix de la idea que la neutralitat de Franco en el conflicte, de fet, mai no va existir. És cert que el franquisme va adoptar uns estatuts diplomàtics de no-bel·ligerància, però a la pràctica i des del primer moment va prendre partit a favor d'un dels protagonistes, l'Alemanya de Hitler, i després també de la Itàlia de Mussolini i el Japó. L'entesa amb Hitler i Mussolini provenia de la Guerra Civil Espanyola i es va ampliar en els anys següents. Aquest suport no es trencaria fins a l'etapa final de la Guerra Mundial, quan l'eix nazi-feixista-nipó estava a punt de ser derrotat per les forces aliades.
A partir d'aquí, el règim primer va mostrar equidistància i després va distanciar-se progressivament dels estats amics, mentre la seva maquinària propagandística començava a teixir un argumentari que presentaria Espanya com l'avançada de la lluita contra el comunisme. Es va anticipar així a la guerra freda, que realment esclataria el 1947 i que suposaria l'enfrontament dels antics aliats.
Així, la nova exposició a la seu del Memorial Democràtic reflexiona sobre la suposada neutralitat del règim franquista a través d'imatges, mapes, llibres i publicacions de l'època. La mostra parteix de la idea que la neutralitat de Franco en el conflicte, de fet, mai no va existir. És cert que el franquisme va adoptar uns estatuts diplomàtics de no-bel·ligerància, però a la pràctica i des del primer moment va prendre partit a favor d'un dels protagonistes, l'Alemanya de Hitler, i després també de la Itàlia de Mussolini i el Japó. L'entesa amb Hitler i Mussolini provenia de la Guerra Civil Espanyola i es va ampliar en els anys següents. Aquest suport no es trencaria fins a l'etapa final de la Guerra Mundial, quan l'eix nazi-feixista-nipó estava a punt de ser derrotat per les forces aliades.
A partir d'aquí, el règim primer va mostrar equidistància i després va distanciar-se progressivament dels estats amics, mentre la seva maquinària propagandística començava a teixir un argumentari que presentaria Espanya com l'avançada de la lluita contra el comunisme. Es va anticipar així a la guerra freda, que realment esclataria el 1947 i que suposaria l'enfrontament dels antics aliats.