El testimoni sobre les croades a Terra Santa ens ha arribat a través de les cròniques medievals, però també gràcies a nombroses inscripcions escrites sempre en llatí, que era la llengua que els cristians feien servir en els seus monuments. Ara, però, la descoberta d'una petita placa de marbre escrita en àrab ha canviat el panorama.
La peça es va trobar en un mur de Tel-Aviv, però ningú no li va prestar cap atenció. De fet, fins i tot va restar durant anys penjada a la paret d'un domicili particular de la capital israeliana. El fet que es pensés que datava del període otomà va fer que quedés arraconada amb altres inscripcions a l'espera que algú tingués temps per dedicar-li una estona. I quan això va passar, va saltar la sorpresa, ja que resulta que aquesta peça no només és molt més antiga del que es pensava (data del segle XIII), sinó que és també la primera inscripció coneguda en llengua àrab referent a les croades.
S'hi cita el nom de l'emperador Frederic II (1194-1250), el cabdill de la sisena croada (1228-1229), que es va autoproclamar rei de Jerusalem el 1229. El fet inusual que aquest monarca parlés àrab i obrís les portes de la seva cort a dignataris musulmans és una de les raons que expliquen que encarregués aquesta inscripció en àrab, a més d'una altra en llatí amb el mateix text, per tal de col·locar-la als murs del castell de Jaffa. Sens dubte, Frederic II volia així mostrar-se com un monarca proper al món musulmà, en contrast amb el tarannà intransigent de la resta de cabdills cristians europeus.
El text de la inscripció comença amb la frase "1229 des de l'encarnació de Nostre Senyor Jesús el Messies", després de la qual passa a enumerar els títols de l'emperador, una figura molt polèmica al seu temps pels seus enfrontaments amb els papes Gregori IX, que el va excomunicar el 1227, i Innocenci IV, que el va destituir el 1245.
La peça es va trobar en un mur de Tel-Aviv, però ningú no li va prestar cap atenció. De fet, fins i tot va restar durant anys penjada a la paret d'un domicili particular de la capital israeliana. El fet que es pensés que datava del període otomà va fer que quedés arraconada amb altres inscripcions a l'espera que algú tingués temps per dedicar-li una estona. I quan això va passar, va saltar la sorpresa, ja que resulta que aquesta peça no només és molt més antiga del que es pensava (data del segle XIII), sinó que és també la primera inscripció coneguda en llengua àrab referent a les croades.
S'hi cita el nom de l'emperador Frederic II (1194-1250), el cabdill de la sisena croada (1228-1229), que es va autoproclamar rei de Jerusalem el 1229. El fet inusual que aquest monarca parlés àrab i obrís les portes de la seva cort a dignataris musulmans és una de les raons que expliquen que encarregués aquesta inscripció en àrab, a més d'una altra en llatí amb el mateix text, per tal de col·locar-la als murs del castell de Jaffa. Sens dubte, Frederic II volia així mostrar-se com un monarca proper al món musulmà, en contrast amb el tarannà intransigent de la resta de cabdills cristians europeus.
El text de la inscripció comença amb la frase "1229 des de l'encarnació de Nostre Senyor Jesús el Messies", després de la qual passa a enumerar els títols de l'emperador, una figura molt polèmica al seu temps pels seus enfrontaments amb els papes Gregori IX, que el va excomunicar el 1227, i Innocenci IV, que el va destituir el 1245.