Si se li hagués demanat a Leonardo da Vinci que es definís amb una sola paraula, sens dubte no hauria escollit ‘pintor'. Ni tan sols la paraula ‘artista' en el seu espectre més ampli. Senzillament perquè ell no es considerava artista, sinó més aviat un investigador atret per totes les àrees de coneixement: de l'aeronàutica a la cuina, de l'enginyeria militar a la música, de l'art a l'anatomia. Precisament sobre la seva aportació a aquesta darrera disciplina és del que tracta l'exposició que s'inaugura aquest divendres a la Queen's Gallery, al costat del Buckingham Palace (Londres).
La mostra, que forma part dels actes organitzats per commemorar el 60è aniversari de l'entronització de la reina Isabel II, presenta 87 pàgines dels quaderns anatòmics de Leonardo i inclou 24 dibuixos que no s'havien exhibit fins ara. Tot això fa que sigui l'exposició més gran de dibuixos del cos humà realitzats pel geni renaixentista, un dels somnis del qual era escriure un tractat d'anatomia, tasca encara més meritòria si es considera que a la seva època era molt el que es desconeixia sobre aquesta matèria.
Els dibuixos de Leonardo són el reflex del seu treball directe sobre cossos humans, als quals, després d'investigar amb restes de tot tipus d'animals (porcs, micos, gossos…), va començar a tenir accés a partir de 1489, durant la seva etapa a la cort milanesa de Ludovico Sforza. Segons les investigacions, sembla que va dissecar una trentena de cossos humans, tot i que s'ignora per quin mitjà els va aconseguir. Del que no hi ha dubte és que els coneixements que en va extreure li van ser servir a l'hora de donar forma als cossos de les figures de les seves pintures. En l'àmbit estrictament científic, va ser Leonardo qui va dibuixar per primera vegada l'apèndix o qui va descriure la cirrosi de fetge. El cervell, el cor, l'estructura muscular i esquelètica de les extremitats, el sistema reproductor i fins i tot un fetus són alguns dels motius d'aquests dibuixos, fets amb un realisme impressionant.
En morir l'artista el 1519, els quaderns amb els dibuixos anatòmics els va heretar el seu deixeble Francesco Melzi. A finals del segle XVII van arribar a Anglaterra, on van passar a formar part de la col·lecció reial. L'exposició es pot visitar fins al 7 d'octubre.
La mostra, que forma part dels actes organitzats per commemorar el 60è aniversari de l'entronització de la reina Isabel II, presenta 87 pàgines dels quaderns anatòmics de Leonardo i inclou 24 dibuixos que no s'havien exhibit fins ara. Tot això fa que sigui l'exposició més gran de dibuixos del cos humà realitzats pel geni renaixentista, un dels somnis del qual era escriure un tractat d'anatomia, tasca encara més meritòria si es considera que a la seva època era molt el que es desconeixia sobre aquesta matèria.
Els dibuixos de Leonardo són el reflex del seu treball directe sobre cossos humans, als quals, després d'investigar amb restes de tot tipus d'animals (porcs, micos, gossos…), va començar a tenir accés a partir de 1489, durant la seva etapa a la cort milanesa de Ludovico Sforza. Segons les investigacions, sembla que va dissecar una trentena de cossos humans, tot i que s'ignora per quin mitjà els va aconseguir. Del que no hi ha dubte és que els coneixements que en va extreure li van ser servir a l'hora de donar forma als cossos de les figures de les seves pintures. En l'àmbit estrictament científic, va ser Leonardo qui va dibuixar per primera vegada l'apèndix o qui va descriure la cirrosi de fetge. El cervell, el cor, l'estructura muscular i esquelètica de les extremitats, el sistema reproductor i fins i tot un fetus són alguns dels motius d'aquests dibuixos, fets amb un realisme impressionant.
En morir l'artista el 1519, els quaderns amb els dibuixos anatòmics els va heretar el seu deixeble Francesco Melzi. A finals del segle XVII van arribar a Anglaterra, on van passar a formar part de la col·lecció reial. L'exposició es pot visitar fins al 7 d'octubre.