Que a les Drassanes Reials es construïen vaixells, i en particular galeres, entre els segles XIV i XVII, no és cap secret. El mateix nom d'aquest espai que avui acull el Museu Marítim de Barcelona (MMB) així ho confirma. Però tot i això, sempre és interessant conèixer els avenços de l'excavació arqueològica al subsòl de l'edifici. Una de les seves darreres troballes aporta precisament l'evidència palpable de l'ús inicial de les Drassanes com a espai on es construïen, es mantenien i es reparaven naus.
Els arqueòlegs han descobert un gran rebaix esglaonat que correspon a l'estructura necessària per construir galeres, que segueix la forma allargada i característica d'aquest tipus de naus. El total del rebaix faria 60 metres de llarg i 10 d'ample, i inclou les cavitats dels troncs que apuntalaven l'estructura de fusta sobre la qual es construiria i lliscaria la galera quan hagués de sortir al mar.
De fet, el rebaix es troba en una zona que en l'època no estava coberta, sinó que era un pati situat a la part posterior de l'edifici que arribava al mar. Per les seves dimensions, aquest espai podria allotjar entre una i dues galeres, naus que acostumaven a tenir entre 30 i 40 metres d'eslora.
Pel director de l'excavació, Iñaki Moreno, es tracta d'una "troballa excepcional i, en principi, no n'hi ha gaires de paral·leles, ja que no s'han excavat gaires drassanes arreu del món. A més, també és important perquè ens permet entendre com es construïen les galeres a l'època medieval i moderna". L'excavació ha permès recuperar també una sèrie d'elements de fusta que aporten informació dels punts en què reposava la galera i la seva quilla.
Tal com ha confirmat el cap del Centre de Documentació del MMB, Enric Garcia, les restes trobades es mantindran preservades del públic. Les tasques d'intervenció del subsòl les realitzen conjuntament el Servei d'Arqueologia de Barcelona, el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya i el mateix Museu Marítim de Barcelona.
Els arqueòlegs han descobert un gran rebaix esglaonat que correspon a l'estructura necessària per construir galeres, que segueix la forma allargada i característica d'aquest tipus de naus. El total del rebaix faria 60 metres de llarg i 10 d'ample, i inclou les cavitats dels troncs que apuntalaven l'estructura de fusta sobre la qual es construiria i lliscaria la galera quan hagués de sortir al mar.
De fet, el rebaix es troba en una zona que en l'època no estava coberta, sinó que era un pati situat a la part posterior de l'edifici que arribava al mar. Per les seves dimensions, aquest espai podria allotjar entre una i dues galeres, naus que acostumaven a tenir entre 30 i 40 metres d'eslora.
Pel director de l'excavació, Iñaki Moreno, es tracta d'una "troballa excepcional i, en principi, no n'hi ha gaires de paral·leles, ja que no s'han excavat gaires drassanes arreu del món. A més, també és important perquè ens permet entendre com es construïen les galeres a l'època medieval i moderna". L'excavació ha permès recuperar també una sèrie d'elements de fusta que aporten informació dels punts en què reposava la galera i la seva quilla.
Tal com ha confirmat el cap del Centre de Documentació del MMB, Enric Garcia, les restes trobades es mantindran preservades del públic. Les tasques d'intervenció del subsòl les realitzen conjuntament el Servei d'Arqueologia de Barcelona, el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya i el mateix Museu Marítim de Barcelona.
