La investigació duta a terme al jaciment arqueològic d'Á Sondum, a l'illa de Sandoy, revela que les illes Fèroe, situades entre Noruega i Islàndia, van ser habitades entre 300 o 500 anys abans de l'arribada dels víkings.
L'extens dipòsit de sorra que contenia cendres de civada —portada de fora, ja que no era pròpia de les illes— i el carbó confirmen l'activitat humana a la zona. La pràctica d'estendre les cendres a la sorra era pròpia de la regió de l'Atlàntic nord durant els segles IV i VIII per estabilitzar les dunes, que evitaven l'erosió.
També s'ha trobat un escrit de l'any 825 elaborat per Dicuil, un monjo irlandès de la cort de Carlemany, que parlava sobre uns ermitans d'Irlanda establerts en unes illes que podrien ser les Fèroe. Malgrat que encara no es coneix d'on provenia aquesta gent, també és possible que fossin colonitzadors escocesos o exploradors escandinaus.
Fins ara, els científics pensaven que els víkings s'havien instal·lat a les illes Fèroe al segle IX, convertint-se en el primer pas de la diàspora que va acabar descobrint Amèrica del Nord al segle XI, 500 anys abans del viatge de Cristòfor Colom.
L'extens dipòsit de sorra que contenia cendres de civada —portada de fora, ja que no era pròpia de les illes— i el carbó confirmen l'activitat humana a la zona. La pràctica d'estendre les cendres a la sorra era pròpia de la regió de l'Atlàntic nord durant els segles IV i VIII per estabilitzar les dunes, que evitaven l'erosió.
També s'ha trobat un escrit de l'any 825 elaborat per Dicuil, un monjo irlandès de la cort de Carlemany, que parlava sobre uns ermitans d'Irlanda establerts en unes illes que podrien ser les Fèroe. Malgrat que encara no es coneix d'on provenia aquesta gent, també és possible que fossin colonitzadors escocesos o exploradors escandinaus.
Fins ara, els científics pensaven que els víkings s'havien instal·lat a les illes Fèroe al segle IX, convertint-se en el primer pas de la diàspora que va acabar descobrint Amèrica del Nord al segle XI, 500 anys abans del viatge de Cristòfor Colom.