Són imatges esfereïdores i un exemple de la tragèdia que van patir els que no van anar al front, com un grup de nenes de Saragossa víctimes de les bombes feixistes al març de 1937 o un grup de brigadistes internacionals detinguts i enviats al camp de presoners franquista de Sant Pedro de Cardeña, a Burgos. L'arxiu de la Creu Roja a Ginebra conserva 654 fotografies úniques que van captar delegats del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR). El 2008 el Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca va rebre una còpia de les imatges, però la seva existència era pràcticament desconeguda.
"Pocs investigadors s'han apropat a aquests arxius, sobretot pel fet que hi ha un gran desconeixement de la intervenció del CICR a la guerra d'Espanya", denuncia l'arxiver Daniel Palmieri. Les imatges són una font molt valuosa per a historiadors i per al públic en general perquè els acosta a la violenta realitat de la rereguarda, dels presoners, de les famílies que esperaven notícies dels seus familiars o dels nens que feien cua per aconseguir una mica de llet condensada.
Per Palmieri, el valor d'aquest arxiu rau en el fet que les imatges van ser preses per la Creu Roja, "una institució humanitària que no era part implicada en el conflicte" i que va enviar a Espanya 15 delegats per reforçar les nou oficines locals i ajudar la població civil.
Els delegats de la Creu Roja van viatjar a l'Estat espanyol amb la missió de facilitar la localització i l'intercanvi de presoners, distribuir aliments i medicaments i reagrupar les famílies que van quedar dividides entre el bàndol republicà i el bàndol franquista. En el seu equipatge van incloure càmeres fotogràfiques i van deixar un testimoni gràfic únic, a l'altura de Robert Capa i Agustí Centelles, els grans fotògrafs de la Guerra Civil.
"Pocs investigadors s'han apropat a aquests arxius, sobretot pel fet que hi ha un gran desconeixement de la intervenció del CICR a la guerra d'Espanya", denuncia l'arxiver Daniel Palmieri. Les imatges són una font molt valuosa per a historiadors i per al públic en general perquè els acosta a la violenta realitat de la rereguarda, dels presoners, de les famílies que esperaven notícies dels seus familiars o dels nens que feien cua per aconseguir una mica de llet condensada.
Per Palmieri, el valor d'aquest arxiu rau en el fet que les imatges van ser preses per la Creu Roja, "una institució humanitària que no era part implicada en el conflicte" i que va enviar a Espanya 15 delegats per reforçar les nou oficines locals i ajudar la població civil.
Els delegats de la Creu Roja van viatjar a l'Estat espanyol amb la missió de facilitar la localització i l'intercanvi de presoners, distribuir aliments i medicaments i reagrupar les famílies que van quedar dividides entre el bàndol republicà i el bàndol franquista. En el seu equipatge van incloure càmeres fotogràfiques i van deixar un testimoni gràfic únic, a l'altura de Robert Capa i Agustí Centelles, els grans fotògrafs de la Guerra Civil.