Diversos jaciments arqueològics africans d'entre 1,8 milions d'anys i 70.000 anys d'antiguitat presenten entre les seves restes pedres rodones o arrodonides que haurien estat ideals com a armes llancívoles abans de l'aparició de les llances amb punta de pedra foguera i dels arcs i les fletxes.
Un equip d'investigadors dirigit per Andrew Wilson, de la Universitat de Leeds Beckett, ha analitzat 55 pedres de la cova de Llars, situada a la vall de Makapan, a Sud-àfrica. Estudis anteriors han suggerit que els esferoides podrien haver servit com a eines per a la mòlta o per donar forma a altres materials, però la nova investigació, publicada a ‘Scientific Reports', suggereix que eren utilitzades per a la caça.
Els científics van simular en el seu estudi el llançament dels esferoides a una presa de mida mitjana, com un impala. La conclusió: al voltant del 80% de les pedres utilitzades podrien causar danys en ser llançades des de longituds de fins a 25 metres, suposant que els caçadors fossin experts.
Wilson explica que els braços humans són ideals per llançar objectes, i que en general estem preparats per dur a terme l'activitat "tant anatòmicament com psicològicament". A més de la tècnica necessària, calien certs preparatius i precaucions. Mantenir la distància amb la presa era important per a la seguretat del caçador, i l'elecció de les pedres correctes era igualment important: havien de ser prou pesants per causar danys i alhora prou lleugeres per ser llançades a gran velocitat. Els projectils també haurien estat útils per allunyar carnívors perillosos que podrien fer la competència als humans.
Un equip d'investigadors dirigit per Andrew Wilson, de la Universitat de Leeds Beckett, ha analitzat 55 pedres de la cova de Llars, situada a la vall de Makapan, a Sud-àfrica. Estudis anteriors han suggerit que els esferoides podrien haver servit com a eines per a la mòlta o per donar forma a altres materials, però la nova investigació, publicada a ‘Scientific Reports', suggereix que eren utilitzades per a la caça.
Els científics van simular en el seu estudi el llançament dels esferoides a una presa de mida mitjana, com un impala. La conclusió: al voltant del 80% de les pedres utilitzades podrien causar danys en ser llançades des de longituds de fins a 25 metres, suposant que els caçadors fossin experts.
Wilson explica que els braços humans són ideals per llançar objectes, i que en general estem preparats per dur a terme l'activitat "tant anatòmicament com psicològicament". A més de la tècnica necessària, calien certs preparatius i precaucions. Mantenir la distància amb la presa era important per a la seguretat del caçador, i l'elecció de les pedres correctes era igualment important: havien de ser prou pesants per causar danys i alhora prou lleugeres per ser llançades a gran velocitat. Els projectils també haurien estat útils per allunyar carnívors perillosos que podrien fer la competència als humans.
