Les petjades fòssils més antigues de Catalunya corresponen a diferents grups d'amfibis i rèptils primitius i s'han identificat a la vall de Manyanet, a la comarca del Pallars Jussà. I és que investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) han trobat diversos rastres d'animals tetràpodes de fa, aproximadament, entre 280 i 290 milions d'anys.
Les petjades fossilitzades de la vall de Manyanet, en el terme municipal de Sarroca de Bellera, es distribueixen en dues zones que corresponen a dos ambients diferents: una zona fluvial de meandres, i una zona d'aigües no confinades. Aquests dos ambients haurien estat l'hàbitat de grups de tetràpodes, els primers vertebrats que van trepitjar terra ferma, que van desenvolupar pulmons per captar l'oxigen de l'atmosfera i van transformar les aletes en potes.
En el que era una zona fluvial, els investigadors hi han identificat petjades de temnospòndils —els antecessors dels actuals amfibis— de diferents mides. "Són un grup amb una forma de vida similar a la de les actuals salamandres, algunes espècies succionaven el menjar, mentre que d'altres espècies caçaven de forma activa, semblant a com fan avui dia els cocodrils", ha explicat Eudald Mujal, investigador del Departament de Geologia de la UAB, que encapçala l'estudi. La troballa ha estat publicada a la revista ‘Geological Magazine' de la Cambridge University.
Les petjades fossilitzades de la vall de Manyanet, en el terme municipal de Sarroca de Bellera, es distribueixen en dues zones que corresponen a dos ambients diferents: una zona fluvial de meandres, i una zona d'aigües no confinades. Aquests dos ambients haurien estat l'hàbitat de grups de tetràpodes, els primers vertebrats que van trepitjar terra ferma, que van desenvolupar pulmons per captar l'oxigen de l'atmosfera i van transformar les aletes en potes.
En el que era una zona fluvial, els investigadors hi han identificat petjades de temnospòndils —els antecessors dels actuals amfibis— de diferents mides. "Són un grup amb una forma de vida similar a la de les actuals salamandres, algunes espècies succionaven el menjar, mentre que d'altres espècies caçaven de forma activa, semblant a com fan avui dia els cocodrils", ha explicat Eudald Mujal, investigador del Departament de Geologia de la UAB, que encapçala l'estudi. La troballa ha estat publicada a la revista ‘Geological Magazine' de la Cambridge University.
