"Lluny de Barcelona van tenir lloc fets i activitats singulars que no podien succeir a la capital"

El diumenge 24 d'abril, a les 22 h, les televisions de proximitat adherides a La Xarxa comencen a emetre la sèrie 'Pintant el gris', dirigida per Albert Jordana i presentada per la cap de Redacció de SÀPIENS, Sònia Casas. Hem parlat amb el seu director perquè ens expliqui en què consisteix aquest projecte.


'Pintant el gris' és una sèrie que explica la vida quotidiana a comarques durant deu anys molt concrets: de 1965 a 1975. Per què han decidit centrar-se en aquesta etapa del període franquista?
Durant aquesta darrera dècada de la dictadura, la vida al nostre país va començar a canviar. Són uns anys on tota una generació, que no havia viscut la Guerra Civil en la pròpia pell, va emprendre una sèrie d'iniciatives culturals, esportives i socials que van servir per construir un teixit social per lluitar contra el franquisme. En tot el territori són uns anys on es creen moltes entitats, associacions, editorials, revistes, llibreries i tot un seguit d'activitats que són la llavor de la recuperació del país tant políticament com socialment.
D'altra banda, ens trobem amb una sèrie de testimonis d'entre 60 i 80 anys que encara ens poden explicar en primera persona com van ser aquells anys on es començava a pintar el gris, com diu el títol de la sèrie. I ara és el moment de donar-los veu.


Sònia Casas a Manresa entrevistant el cantant d'Els Esquirols, Joan Matamala.

De quines temàtiques es parlarà a la sèrie i quines novetats historiogràfiques hi apareixeran?
La sèrie s'estructura en 10 episodis temàtics i transversals entre comarques, és a dir, es parlarà de cultura a partir d'iniciatives que es van viure a diferents poblacions com Girona, Manresa, Sitges, Vic, Granollers, Lleida, i així es farà en els diferents capítols que es dedicaran al turisme, els esports, la religió, la política, la repressió, la llengua, l'educació, la moral... 
El valor historiogràfic de la sèrie rau en la recuperació d'una memòria i unes imatges, moltes d'elles inèdites pel gran públic, que s'han extret d'arxius locals i de col·leccions particulars de ciutadans gravades en Súper 8. Els espectadors podran veure com eren les seves poblacions ara fa 50 anys i també recordar anuncis de televisió de l'època.

Ha estat difícil trobar aquestes filmacions inèdites?
Sí, és una de les tasques que ha generat més feina. Per trobar imatges d'arxiu cal primer visitar-los, seleccionar imatges i gestionar els drets corresponents per emetre. I tot això ha estat una tasca lenta, ja que hi ha molt material audiovisual però calia identificar-lo i classificar-lo bé segons el discurs i els guions de cada episodi. Moltes vegades ha estat una feina d'anar estirant el fil per trobar aquells arxius que funcionin millor per il·lustrar cada tema.


L'artista Vicenç Viaplana explica el 'happening' de Salvador Dalí que va tenir lloc a Granollers.


Cada episodi compta també amb entrevistes a persones que van jugar un rol destacat en aquell temps en les seves respectives poblacions. Quins personatges destacaria i per què?
A cada episodi hi ha dos nivells de testimonis. Uns han estat entrevistats en el seu propi espai i per a un capítol en concret, com l'artista Vicenç Viaplana, de Granollers, que parla de l'esclat de l'art conceptual; d'en Joan Matamala, del grup de folk Els Esquirols, que ens explica des de Manresa els jocs de llenguatge que feia per passar la censura; d'Adoni Gonzàlez, de Badalona que explica les pallisses que va patir a la presó, o d'un excèntric cronista com en Lluís Molinas, de Calella de Palafrugell, que ens parla de l'impacte de l'arribada a la Costa Brava de les primeres turistes amb biquini. Després hi ha un altre nivell de personatges, entrevistats per les diferents televisions de La Xarxa, que els veurem en diferents episodis recordant diversos temes. Tots ells són protagonistes destacables, ja que els seus testimonis són vivencials. 


La discoteca Flash Back de Salou és l'única que s'ha mantingut igual des dels anys 60.

A la sèrie es parla de fets que van tenir lloc en poblacions com Girona, Granollers, Terrassa, Manresa, Lleida o Salou. Quins avantatges i quins inconvenients té parlar d'història obviant els grans esdeveniments que van tenir lloc a la ciutat de Barcelona?
És clar que no es pot parlar d'història del tardofranquisme d'una manera aïllada per poblacions i comarques, ja que la història és transversal. Amb tot, hem trobat molts indicadors i fets que, de forma individual, es van anar creant més o menys igual a totes les poblacions. Per exemple, als anys 60 en moltes ciutats comencen a néixer noves llibreries, nous models d'escoles cooperativistes. Es van fundar nous clubs i entitats esportives i van començar classes més o menys clandestines per aprendre el català. I Barcelona, durant aquells anys, era referent en moltes noves idees que molts ciutadans recollien i portaven cap a comarques, però moltes ciutats també van ser protagonistes d'activitats que a Barcelona no es podien celebrar. Crec que és interessant fer aquesta visió d'aquests anys i posar valor en aquestes "pintures" que van sorgir a comarques.



El plató de 'Pintant el gris', caracteritzat amb mobles de l'època.

'Pintant el gris' és una iniciativa de VOTV (Vallès Oriental Televisió) que es podrà veure per les televisions locals de La Xarxa. Considera que projectes com aquest donen sentit al paper que tenen les televisions de proximitat?
'Pintant el gris' recorre més de quaranta poblacions catalanes, dóna veu a més de seixanta testimonis i mostra un centenar d'arxius d'arreu del país; per tant, una sèrie així només la podia fer La Xarxa i les televisions locals. La nostra missió és donar valor a tot allò que passa o que ha passat als nostres territoris. Per tant, fer memòria del passat recent del pobles i ciutats i de la seva gent crec que és un paper que hi encaixa perfectament, i més en aquests moments que vivim en una societat molt global i amb grans canvis.