Josep Capdeferro, professor d'Història del Dret de la Universitat Pompeu Fabra, ha fet una descoberta extraordinària a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic: una al·legació jurídica signada per catorze advocats catalans en defensa de Caterina Freixa, acusada de bruixeria al segle XVII, ja en plena Edat Moderna.
El document testimonia que, als voltants del 1620, es va produir un debat entre partidaris i detractors de les acusacions dels suposats crims de bruixeria, i és una mostra, també, de "l'inici del final" de la cacera de bruixes al nostre país. Durant la seva recerca, Josep Capdeferro estava analitzant una col·lecció d'impresos jurídics d'entre els segles XVI i XIX, sense catalogar, quan va ensopegar amb la troballa, titulada Iuris responsum pro Catherina Frexer et de Prat, termini Artes, parochiae Sanctae Mariae de Horta, dioecesis Vicensis, uxore Iacobi Frexer.
Es tracta d'un escrit d'al·legació en defensa d'una dona de classe benestant que vivia a la parròquia de Santa Maria d'Horta, al terme d'Artés, que va ser acusada per una veïna d'haver extirpat part del fetge d'un infant mitjançant arts diabòliques. Va ser signat per catorze dels juristes més prestigiosos de l'època, entre els quals, Pere Antoni Jofreu, Jaume Càncer i Pere Fontanella, que van protagonitzar una "guerra cultural" entre els anys 1619 i 1622 en contra de la bruixeria.
El text complementa un altre document, ja conegut però no analitzat fins avui, que ara pren sentit: la rèplica inculpatòria a l'al·legació anterior, feta per Felip Vinyes, advocat i fiscal acusador de Caterina Freixa. Se centra en el testimoni de catorze dones, presumptament bruixes confesses, que havien inculpat l'acusada en cadena, problement després de ser torturades. De moment, la recerca no ha pogut concloure com va acabar el cas, però se sap que el 1622 Caterina Freixa va ser traslladada a Barcelona.