"Pudiendo más su locura que otra razón alguna, propuso de hacerse armar caballero del primero que topase […]. Vió no lejos del camino por donde iba una venta, que fue como si viera una estrella, que a los portales, si no a los alcázares de su redención, le encaminaba." Així narrava Miguel de Cervantes l'arribada del Quixot a la fonda on, creient que es tractava d'un castell, s'armaria cavaller abans d'iniciar el seu viatge ple d'aventures. Un historiador i una arqueòloga creuen haver localitzat l'indret on s'aixecava l'establiment que va inspirar aquest episodi de l'obra.
Es tractava d'una fonda medieval que va existir durant més de dos-cents anys a la localitat de Pedro Muñoz, a Ciudad Real, i se'n té constància fins a l'any 1688. Era l'única casa d'allotjaments de tot el "camí dels valencians", que anava des de Toledo fins a Múrcia, i avui és un camp sense cultivar a prop de l'actual ermita de Manjavacas. Amb 2.000 metres quadrats, era un establiment gran i amb molta activitat, i els autors de l'estudi dedueixen que Cervantes s'hi hauria allotjat en nombroses ocasions.
L'historiador Francisco Javier Escudero i l'arqueòloga Isabel Sánchez Duque han arribat a aquesta conclusió després d'una exhaustiva investigació sobre la ruta que va inspirar l'autor d'‘El Quixot'. Amb les dades que ofereix l'obra i la documentació històrica existent en diversos arxius, els autors han reconstruït la ruta en la col·lecció ‘Terra del Quixot', que s'acaba de publicar amb motiu del quatre-cents aniversari de la publicació de la segona part de la novel·la.
Es tractava d'una fonda medieval que va existir durant més de dos-cents anys a la localitat de Pedro Muñoz, a Ciudad Real, i se'n té constància fins a l'any 1688. Era l'única casa d'allotjaments de tot el "camí dels valencians", que anava des de Toledo fins a Múrcia, i avui és un camp sense cultivar a prop de l'actual ermita de Manjavacas. Amb 2.000 metres quadrats, era un establiment gran i amb molta activitat, i els autors de l'estudi dedueixen que Cervantes s'hi hauria allotjat en nombroses ocasions.
L'historiador Francisco Javier Escudero i l'arqueòloga Isabel Sánchez Duque han arribat a aquesta conclusió després d'una exhaustiva investigació sobre la ruta que va inspirar l'autor d'‘El Quixot'. Amb les dades que ofereix l'obra i la documentació històrica existent en diversos arxius, els autors han reconstruït la ruta en la col·lecció ‘Terra del Quixot', que s'acaba de publicar amb motiu del quatre-cents aniversari de la publicació de la segona part de la novel·la.