Les mòmies egípcies que s'exposen al Museu Britànic de Londres encara amaguen secrets sota les seves mortalles. Un recent estudi ha analitzat vuit de les mòmies del Museu i ha tret a la llum interessants descobriments sobre com vivien i com s'alimentaven els antics egipcis. La troballa més curiosa detectada gràcies a les tomografies és el tatuatge d'un arcàngel a l'entrecuix d'una dona de 1.300 anys d'antiguitat.
Els individus estudiats van viure fa entre 5.500 i 1.300 anys i provenien de diferents classes socials, des de la reialesa fins a les classes baixes que vivien al llarg del Nil Occidental. L'estudi ha consistit a sotmetre els cossos a un escàner, a les proves de datació per carboni i a infrarojos. El desgast dels seus ossos ha revelat amb exactitud l'edat que tenien en el moment de la seva mort, que oscil·la entre la joventut i els 50 anys.
El bon estat de conservació d'algunes de les mòmies ha permès a l'escàner detectar amb precisió els teixits i els òrgans vitals, i els resultats de les proves han revelat que els egipcis patien malalties molt similars a les que patim actualment, com són el colesterol i el mal de queixal. Exemplifiquen aquesta dada l'acumulació de plaques de colesterol, calci i teixit que s'han localitzat a les cames de dos dels vuit cossos analitzats i que suggereix que patien problemes cardíacs. Els experts creuen que la causa era una dieta alta en greixos que incloïa peix, carn, pa, fruita i cervesa. Les proves també han localitzat múltiples infeccions bucals que demostren que tenien una mala salut dental. Aquestes probablement haurien estat la causa de la mort d'alguns dels individus.
Però la troballa més curiosa ha estat un tatuatge de l'arcàngel Miquel amagat a la part interior de la cuixa d'un dels cossos. Es tracta d'una dona d'entre 20 i 35 anys que va viure als voltants de l'any 700 en una comunitat cristiana del Nil situada a l'actual Sudan. La representació de l'arcàngel a la seva cuixa, acompanyat d'un text en grec antic, és la primera evidència de tatuatge que es té d'aquell període. El sant és present tant en l'Antic com en el Nou Testament, i la seva imatge ha estat localitzada en temples de l'època i en taules de fusta, però mai abans no havia aparegut gravada en un cos humà.
Els individus estudiats van viure fa entre 5.500 i 1.300 anys i provenien de diferents classes socials, des de la reialesa fins a les classes baixes que vivien al llarg del Nil Occidental. L'estudi ha consistit a sotmetre els cossos a un escàner, a les proves de datació per carboni i a infrarojos. El desgast dels seus ossos ha revelat amb exactitud l'edat que tenien en el moment de la seva mort, que oscil·la entre la joventut i els 50 anys.
El bon estat de conservació d'algunes de les mòmies ha permès a l'escàner detectar amb precisió els teixits i els òrgans vitals, i els resultats de les proves han revelat que els egipcis patien malalties molt similars a les que patim actualment, com són el colesterol i el mal de queixal. Exemplifiquen aquesta dada l'acumulació de plaques de colesterol, calci i teixit que s'han localitzat a les cames de dos dels vuit cossos analitzats i que suggereix que patien problemes cardíacs. Els experts creuen que la causa era una dieta alta en greixos que incloïa peix, carn, pa, fruita i cervesa. Les proves també han localitzat múltiples infeccions bucals que demostren que tenien una mala salut dental. Aquestes probablement haurien estat la causa de la mort d'alguns dels individus.
Però la troballa més curiosa ha estat un tatuatge de l'arcàngel Miquel amagat a la part interior de la cuixa d'un dels cossos. Es tracta d'una dona d'entre 20 i 35 anys que va viure als voltants de l'any 700 en una comunitat cristiana del Nil situada a l'actual Sudan. La representació de l'arcàngel a la seva cuixa, acompanyat d'un text en grec antic, és la primera evidència de tatuatge que es té d'aquell període. El sant és present tant en l'Antic com en el Nou Testament, i la seva imatge ha estat localitzada en temples de l'època i en taules de fusta, però mai abans no havia aparegut gravada en un cos humà.
