Localitzen víctimes de la pesta negra a Osona

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona han identificat el bacteri antic de l'epidèmia al cementiri del castell de Besora, a Osona

Enterrament del segle XIV al cementiri del castell de Besora en què han identificat l'ADN del bacteri de la pesta negra
Enterrament del segle XIV al cementiri del castell de Besora en què han identificat l'ADN del bacteri de la pesta negra UAB
31 de juliol del 2024
Autor
Carla Galisteo Valera

Un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha identificat l'ADN del bacteri de la pesta negra en un individu que va ser enterrat al cementiri parroquial de l'església de Santa Maria del castell de Besora, a Osona, al segle XIV. La troballa confirma que l'epidèmia medieval que va assolar Europa també va arribar a les zones rurals de la Catalunya interior.

L'enterrament havia cridat l'atenció dels arqueòlegs i antropòlegs per les condicions dels cossos que contenia, tres adults inhumats simultàniament en una fossa, sense signes de violència ni patologies observables. Això, juntament amb la datació dels cossos entre el 1300 i el 1370, que coincideix amb la gran epidèmia de pesta negra del segle XIV, suggeria un episodi epidèmic. Les darreres anàlisis genòmiques realitzades a la fossa han pogut confirmar les hipòtesis: l'antic bacteri Yersenia pestis ha aparegut en les restes dentals d'un dels individus. 

A la mateixa zona, l'excavació arqueològica ha tret a la llum dues fosses més amb enterraments múltiples de característiques similars, fet que fa pensar als investigadors que també podrien haver mort per la infecció.