Ja fa tres anys que els arqueòlegs del jaciment d'East Farleigh, a prop de Kent, van trobar uns pergamins enrotllats en el que seria un temple dels primers pobladors de la Britània romana. Després de nombroses proves, han aconseguit desxifrar-hi el contingut: catorze noms escrits en dues columnes i en diferent format, amb la intenció d'invocar algun tipus de màgia negra segons els experts. Entre els noms revelats, alguns estaven escrits en llatí i altres en cèltic.
Com que els romans van ser els primers pobladors de les illes Britàniques que sabien llegir i escriure, aquest pergamí resulta ser un dels primers documents escrits de la història del Regne Unit. El motiu, però, de la suposada maledicció no es coneix, ja que la part inicial de l'escrit no està en bon estat. Per demostrar que es tracta d'una maledicció, els arqueòlegs es basen en una pràctica comuna entre grecs i romans per elaborar conjurs. Els escribes prenien nota de la demanda, l'encomanaven als déus i a continuació la lligaven a la paret del temple o la cremaven en llocs específics. Aquest procés servia per completar la defixio, o embruix en llatí.
Per desxifrar el contingut del pergamí, que en aquest cas estava enrotllat i parcialment calcinat, un grup d'investigadors suïssos va provar de radiografiar amb aparells d'alta precisió el document de sis per deu centímetres, que al final es va haver de desplegar per revelar-ne els secrets, això sí, sota un escàner microscòpic.
El sud-est d'Anglaterra ha estat molt prolífic en l'obtenció d'inscripcions d'aquest tipus. A la ciutat de Bath es van trobar tauletes d'un estil similar amb conjurs de tota mena i també d'origen romà. Una d'elles, per exemple, maleïa la víctima a convertir-se en líquid com l'aigua. Actualment algunes d'aquestes peces es poden veure al British Museum.
Com que els romans van ser els primers pobladors de les illes Britàniques que sabien llegir i escriure, aquest pergamí resulta ser un dels primers documents escrits de la història del Regne Unit. El motiu, però, de la suposada maledicció no es coneix, ja que la part inicial de l'escrit no està en bon estat. Per demostrar que es tracta d'una maledicció, els arqueòlegs es basen en una pràctica comuna entre grecs i romans per elaborar conjurs. Els escribes prenien nota de la demanda, l'encomanaven als déus i a continuació la lligaven a la paret del temple o la cremaven en llocs específics. Aquest procés servia per completar la defixio, o embruix en llatí.
Per desxifrar el contingut del pergamí, que en aquest cas estava enrotllat i parcialment calcinat, un grup d'investigadors suïssos va provar de radiografiar amb aparells d'alta precisió el document de sis per deu centímetres, que al final es va haver de desplegar per revelar-ne els secrets, això sí, sota un escàner microscòpic.
El sud-est d'Anglaterra ha estat molt prolífic en l'obtenció d'inscripcions d'aquest tipus. A la ciutat de Bath es van trobar tauletes d'un estil similar amb conjurs de tota mena i també d'origen romà. Una d'elles, per exemple, maleïa la víctima a convertir-se en líquid com l'aigua. Actualment algunes d'aquestes peces es poden veure al British Museum.