L'Associació Memòria i Història de Manresa ha publicat al seu web (www.memoria.cat/censpresos) el cens dels 1.821 veïns de la capital del Bages que el règim del general Franco va represaliar, ja sigui tancant-los a la presó o a un camp de concentració, ja sigui condemnant-los a batallons de treball forçat. D'aquesta manera, Manresa es converteix en una de les primeres ciutats de l'Estat que fa públiques aquestes dades de memòria històrica. El cens abraça un període que s'estén des de l'acabament de la Guerra Civil (1939) fins a la mort del dictador (1975), i és especialment valuós per conèixer l'abast de la repressió franquista i el seu impacte a Manresa.
A més, aquest treball històric permet accedir al perfil de les persones represaliades, amb dades com la seva afiliació política o sindical, l'edat, la professió, el tipus de condemna, el lloc de naixement o la situació familiar. També inclou documents com ara fitxes de camps de concentració i batallons, sumaris de consells de guerra, informes policials, expedients penitenciaris, denúncies, notificacions de condemnes de mort, cartes de presos als seus familiars, fitxes de llibertat vigilada, etc., tot comentat i contextualitzat.
Per elaborar aquest cens, l'equip d'investigadors de l'Associació Memòria i Història de Manresa ha consultat fins a vuit arxius, entre els quals hi ha l'Arxiu Comarcal del Bages, l'Arxiu Municipal de Manresa, l'Arxiu Nacional de Catalunya, els fons del Govern Militar de Barcelona i l'Archivo General Militar de Guadalajara. Igualment, s'han consultat algunes col·leccions documentals privades de les famílies de les persones represaliades.
A més, aquest treball històric permet accedir al perfil de les persones represaliades, amb dades com la seva afiliació política o sindical, l'edat, la professió, el tipus de condemna, el lloc de naixement o la situació familiar. També inclou documents com ara fitxes de camps de concentració i batallons, sumaris de consells de guerra, informes policials, expedients penitenciaris, denúncies, notificacions de condemnes de mort, cartes de presos als seus familiars, fitxes de llibertat vigilada, etc., tot comentat i contextualitzat.
Per elaborar aquest cens, l'equip d'investigadors de l'Associació Memòria i Història de Manresa ha consultat fins a vuit arxius, entre els quals hi ha l'Arxiu Comarcal del Bages, l'Arxiu Municipal de Manresa, l'Arxiu Nacional de Catalunya, els fons del Govern Militar de Barcelona i l'Archivo General Militar de Guadalajara. Igualment, s'han consultat algunes col·leccions documentals privades de les famílies de les persones represaliades.