Miquel Calçada

El periodista i coordinador dels actes del tricentenari del 1714 de la Generalitat va ser el protagonista de la secció 'Jo, SÀPIENS' del número 128.

Si hagués de fer un ‘Afers exteriors' ambientat en el s. XVIII, quins catalans li agradaria anar a buscar?
Alguns dels personatges que surten a ‘Victus', la darrera novel·la del Sánchez Piñol, i alguns que apareixen en les memòries del Castellví, com per exemple Ramon de Vilana Perles.

La mà dreta de Carles VI durant la guerra de Successió, l'home que va moure els fils de l'imperi Germànic…
I presumiblement el català que més poder ha tingut al llarg de la nostra història. A més, voldria creure que Vilana sempre va treballar a favor dels exiliats catalans.

Algun altre?
Sí, Sebastià Dalmau. Aquest no hauria d'anar a la cort de Viena a buscar-lo, sinó que el trobaria a Barcelona mateix.

Per què Dalmau?
Per diversos motius, però sobretot per haver posat el seu patrimoni al servei de la defensa de Barcelona el 1713. En el moment històric que viu Catalunya necessitem el coratge de molts "Sebastians Dalmaus".

Per què han de servir els actes del tricentenari?
Per difondre tot aquest coneixement històric. Catalunya no va néixer amb la Constitució del 1978, ni amb l'Estat Català de Macià, ni el 1714. Som una ‘anomalia' amb mil anys d'existència al darrere!

Quin titular de portada li agradaria llegir en el SÀPIENS del 2114?
Descobrim com la commemoració del tricentenari va ajudar a impulsar decisivament el vot afirmatiu en el referèndum.