La directora de TV3, Mònica Terribas, parla amb Clàudia Pujol sobre el paper de la televisió en la divulgació històrica i en concret, del paper de la televisió pública catalana pel que fa a la història del nostre país.
Creu que la TV és un bon mitjà per divulgar la història?
És un mitjà imprescindible, tant a través del documental (‘Carrasco i Formiguera', ‘Els nens perduts del franquisme'…) com a través de la ficció: ‘Serrallonga', ‘Les veus del Pamano'… Nosaltres hi hem apostat a fons. El proper novembre estrenarem una sèrie sobre Ermessenda de Carcassona.
Una visionària nascuda al segle X.
Que considerava que els comtats catalans s'havien d'unir per tenir força. És la primera visió de Catalunya. La gent ha de saber qui era aquesta comtessa, qui era l'abat Oliba… Això no s'explica a les escoles. En la història curricular hi ha buits immensos, i la ficció, en ser una gran eina de penetració social, ens permet cobrir-ne alguns. La nostra ambició és que anem creant un patrimoni de ficció basat en la nostra història.
Per què creu que ens interessa tant la història?
Com a nació sense Estat necessitem conèixer els fets històrics que ens han dut fins aquí i legitimar el sentiment d'una certa pertinença a una col·lectivitat. Si nosaltres fem ‘Serrallonga' és perquè és una història política, de lluita entre virreis i comtes; i si fem ‘La Mari' és perquè és una història social, que explica la transformació d'una gent que va venir als anys setanta i que s'esforça per integrar-se… Ningú ens ha explicat alguns episodis clau de la Catalunya moderna i contemporània. Fins i tot estem plantejant amb l'equip d'infantils de fer un programa d'història per a nens. Però és difícil trobar l'equilibri. Si et passes de frenada per la banda educativa, els nens se'n tornen a veure en Bob Esponja.
Està previst algun ‘Braveheart' català?
Un ‘Braveheart' té a veure amb una indústria de cinema molt potent que nosaltres no tenim. Com a televisió pública que som tenim capacitat per poder invertir hores en investigació per a documentals o en petites sèries de ficció, però no en els costos de les macroproduccions.
Quin país inverteix més en ficció històrica per a televisió?
Anglaterra i França han dedicat molts diners a explicar la seva història. Espanya, molts pocs. Hem de pensar que la televisió a Espanya neix amb el Franquisme i la dictadura. Per això, revisar aquests anys quan arriba la democràcia és un trauma. La televisió pública espanyola no ho farà i les privades només estan interessades en les ‘instant movies', minisèries d'impacte immediat sobre algun fet escandalós. Si Telecinco estigués a Catalunya, ja hauria fet el cas Millet.
Quina imatge destacaria de la història de TV3?
Aquí no hi ha hagut cap debat Nixon-Kennedy que canviés la història, i quan l'Arias Navarro va anunciar "Franco ha muerto" o el cop d'estat del 23-F, TV3 encara no existia. Les imatges per a la història de la Catalunya recent segurament han estat des dels Jocs Olímpics, el pacte del Tinell o l'Estatut del 30 de setembre. Malauradament, hem estat capaços de desil·lusionar sistemàticament els ciutadans amb els projectes col·lectius.
Hi ha algun escàndol històric que li hagués agradat destapar?
Tinc un instint periodístic bastant constructiu, però tot allò que ha estat una burla al ciutadà, des del Watergate fins al cas Matas, s'ha de denunciar. M'agradaria que algun dia es pogués explicar bé la relació Estat-ETA i quins són els mecanismes que fan que quan la major part dels actors estan d'acord en una cosa, hi hagi algú que faci saltar la banca.
Creu que la TV és un bon mitjà per divulgar la història?
És un mitjà imprescindible, tant a través del documental (‘Carrasco i Formiguera', ‘Els nens perduts del franquisme'…) com a través de la ficció: ‘Serrallonga', ‘Les veus del Pamano'… Nosaltres hi hem apostat a fons. El proper novembre estrenarem una sèrie sobre Ermessenda de Carcassona.
Una visionària nascuda al segle X.
Que considerava que els comtats catalans s'havien d'unir per tenir força. És la primera visió de Catalunya. La gent ha de saber qui era aquesta comtessa, qui era l'abat Oliba… Això no s'explica a les escoles. En la història curricular hi ha buits immensos, i la ficció, en ser una gran eina de penetració social, ens permet cobrir-ne alguns. La nostra ambició és que anem creant un patrimoni de ficció basat en la nostra història.
Per què creu que ens interessa tant la història?
Com a nació sense Estat necessitem conèixer els fets històrics que ens han dut fins aquí i legitimar el sentiment d'una certa pertinença a una col·lectivitat. Si nosaltres fem ‘Serrallonga' és perquè és una història política, de lluita entre virreis i comtes; i si fem ‘La Mari' és perquè és una història social, que explica la transformació d'una gent que va venir als anys setanta i que s'esforça per integrar-se… Ningú ens ha explicat alguns episodis clau de la Catalunya moderna i contemporània. Fins i tot estem plantejant amb l'equip d'infantils de fer un programa d'història per a nens. Però és difícil trobar l'equilibri. Si et passes de frenada per la banda educativa, els nens se'n tornen a veure en Bob Esponja.
Està previst algun ‘Braveheart' català?
Un ‘Braveheart' té a veure amb una indústria de cinema molt potent que nosaltres no tenim. Com a televisió pública que som tenim capacitat per poder invertir hores en investigació per a documentals o en petites sèries de ficció, però no en els costos de les macroproduccions.
Quin país inverteix més en ficció històrica per a televisió?
Anglaterra i França han dedicat molts diners a explicar la seva història. Espanya, molts pocs. Hem de pensar que la televisió a Espanya neix amb el Franquisme i la dictadura. Per això, revisar aquests anys quan arriba la democràcia és un trauma. La televisió pública espanyola no ho farà i les privades només estan interessades en les ‘instant movies', minisèries d'impacte immediat sobre algun fet escandalós. Si Telecinco estigués a Catalunya, ja hauria fet el cas Millet.
Quina imatge destacaria de la història de TV3?
Aquí no hi ha hagut cap debat Nixon-Kennedy que canviés la història, i quan l'Arias Navarro va anunciar "Franco ha muerto" o el cop d'estat del 23-F, TV3 encara no existia. Les imatges per a la història de la Catalunya recent segurament han estat des dels Jocs Olímpics, el pacte del Tinell o l'Estatut del 30 de setembre. Malauradament, hem estat capaços de desil·lusionar sistemàticament els ciutadans amb els projectes col·lectius.
Hi ha algun escàndol històric que li hagués agradat destapar?
Tinc un instint periodístic bastant constructiu, però tot allò que ha estat una burla al ciutadà, des del Watergate fins al cas Matas, s'ha de denunciar. M'agradaria que algun dia es pogués explicar bé la relació Estat-ETA i quins són els mecanismes que fan que quan la major part dels actors estan d'acord en una cosa, hi hagi algú que faci saltar la banca.