Aprofitant la celebració de la 'Setmana Medieval' (consulteu-ne el programa) us proposem un recorregut pels carrers plens d'història de Montblanc. I és que corria el mes de febrer del 1163 i el rei Alfons I va ordenar la construcció d'una nova plaça forta a mig camí de Tarragona i Lleida per enfortir la repoblació de la Catalunya Nova. Així va nàixer Montblanc. Anys després, va ser Pere el Cerimoniós qui va donar un nou impuls a la vila amb la construcció dels 1.500 metres de muralla, que encara avui es conserva. Resseguint els carrerons de la capital de la Conca de Barberà de ben segur que entendrem la devoció per aquest passat medieval, i encara més si ens endinsem en la Setmana Medieval.
La plaça Major
El passat medieval de Montblanc encara és ben visible a la plaça Major. A l'època, ramaders, pagesos i comerciants hi feien cap per tancar els seus negocis. De fet, fruit d'aquella activitat, als porxos de Malet es conserven unes quarteres de pedra amb les mesures oficials del gra. També s'hi passejaven reis, nobles i cortesans. Per rememorar aquest passat, cada primavera els montblanquins celebren la Setmana Medieval. Aquesta plaça és l'indret des d'on es pregona l'inici d'unes jornades en què els habitants d'aquest municipi viatgen al passat.
El Foradot
A Montblanc saben fer de la necessitat virtut. I és que el Foradot, un dels portals més emblemàtics de les muralles, es va construir per culpa d'un gran imprevist: l'ensorrament de la part més elevada de la fortificació. I d'aquí, de fet, li ve el nom. Avui el Foradot és un espai obert i monumental, idoni per acollir l'acte principal de la Setmana Medieval: la representació de la llegenda de Sant Jordi. Aquesta escenificació té com a actors els mateixos veïns de la vila que aconsegueixen omplir el Foradot de gom a gom. Tota una experiència per reviure en primera persona les aventures del patró de Catalunya.
La muralla de Sant Jordi
La muralla ens depara més sorpreses. El fossar de Sant Jordi és on aquest cavaller va matar el drac i va salvar la princesa. O almenys això és el que explica el relat del costumista català Joan Amades. Montblanc recull aquesta tradició i, durant la festa, organitza justament aquí l'Escola Cavalleresca, on es duen a terme tota mena d'activitats pròpies d'una cort medieval. Els més petits poden construir-se un escut i els més agosarats hi trobaran sessions d'entrenament amb espasa. Tot plegat, sota la mirada atenta d'autèntics cavallers de les grans famílies nobiliàries de Montblanc. I fins i tot el rei presenciarà una cerimònia d'armament d'un cavaller, tal com es feia en aquella època.
L'església de Sant Francesc
Qui hauria pogut imaginar que un primitiu monestir franciscà s'acabaria convertint en el gran convent de Montblanc? L'església de Sant Francesc va passar de ser un petit temple ubicat fora murs a una de les construccions més notables de l'arquitectura gòtica catalana: va ser tanta la seva importància que l'any 1414 va acollir les Corts Generals de la Corona d'Aragó. Avui, encara es pot apreciar la seva antiga efervescència, especialment durant el sopar d'època de la Setmana Medieval. Amb aquesta activitat els comensals poden gaudir de les viandes més apreciades a la cort. I els més espavilats tindran l'ocasió de ballar, ni més ni menys, que amb la princesa.
El convent de la Serra
Si deambulem pels carrers plens de festa, és fàcil arribar fins al convent de la Serra. Per trobar els orígens d'aquest temple hem de remuntar-nos fins a la Grècia medieval. I és que la tradició diu que el convent de la Mare de Déu de la Serra, patrona de Montblanc, va ser fundat en el segle XIII per la princesa bizantina Irene de Làscaris. Just després, un grup de monges clarisses (orde franciscà femení) va prendre'n la regència i en el segle XV va esdevenir el segon santuari amb més peregrins de Catalunya. La labor d'aquestes monges s'ha preservat fins avui i gràcies a això conservem moltes peces originals, com la talla medieval que va suscitar la construcció de l'edifici. Ubicat sobre un petit turó pot ser un bon mirador per copsar l'esplendor del Montblanc Medieval.
La plaça Major
El passat medieval de Montblanc encara és ben visible a la plaça Major. A l'època, ramaders, pagesos i comerciants hi feien cap per tancar els seus negocis. De fet, fruit d'aquella activitat, als porxos de Malet es conserven unes quarteres de pedra amb les mesures oficials del gra. També s'hi passejaven reis, nobles i cortesans. Per rememorar aquest passat, cada primavera els montblanquins celebren la Setmana Medieval. Aquesta plaça és l'indret des d'on es pregona l'inici d'unes jornades en què els habitants d'aquest municipi viatgen al passat.
El Foradot
A Montblanc saben fer de la necessitat virtut. I és que el Foradot, un dels portals més emblemàtics de les muralles, es va construir per culpa d'un gran imprevist: l'ensorrament de la part més elevada de la fortificació. I d'aquí, de fet, li ve el nom. Avui el Foradot és un espai obert i monumental, idoni per acollir l'acte principal de la Setmana Medieval: la representació de la llegenda de Sant Jordi. Aquesta escenificació té com a actors els mateixos veïns de la vila que aconsegueixen omplir el Foradot de gom a gom. Tota una experiència per reviure en primera persona les aventures del patró de Catalunya.
La muralla de Sant Jordi
La muralla ens depara més sorpreses. El fossar de Sant Jordi és on aquest cavaller va matar el drac i va salvar la princesa. O almenys això és el que explica el relat del costumista català Joan Amades. Montblanc recull aquesta tradició i, durant la festa, organitza justament aquí l'Escola Cavalleresca, on es duen a terme tota mena d'activitats pròpies d'una cort medieval. Els més petits poden construir-se un escut i els més agosarats hi trobaran sessions d'entrenament amb espasa. Tot plegat, sota la mirada atenta d'autèntics cavallers de les grans famílies nobiliàries de Montblanc. I fins i tot el rei presenciarà una cerimònia d'armament d'un cavaller, tal com es feia en aquella època.
L'església de Sant Francesc
Qui hauria pogut imaginar que un primitiu monestir franciscà s'acabaria convertint en el gran convent de Montblanc? L'església de Sant Francesc va passar de ser un petit temple ubicat fora murs a una de les construccions més notables de l'arquitectura gòtica catalana: va ser tanta la seva importància que l'any 1414 va acollir les Corts Generals de la Corona d'Aragó. Avui, encara es pot apreciar la seva antiga efervescència, especialment durant el sopar d'època de la Setmana Medieval. Amb aquesta activitat els comensals poden gaudir de les viandes més apreciades a la cort. I els més espavilats tindran l'ocasió de ballar, ni més ni menys, que amb la princesa.
El convent de la Serra
Si deambulem pels carrers plens de festa, és fàcil arribar fins al convent de la Serra. Per trobar els orígens d'aquest temple hem de remuntar-nos fins a la Grècia medieval. I és que la tradició diu que el convent de la Mare de Déu de la Serra, patrona de Montblanc, va ser fundat en el segle XIII per la princesa bizantina Irene de Làscaris. Just després, un grup de monges clarisses (orde franciscà femení) va prendre'n la regència i en el segle XV va esdevenir el segon santuari amb més peregrins de Catalunya. La labor d'aquestes monges s'ha preservat fins avui i gràcies a això conservem moltes peces originals, com la talla medieval que va suscitar la construcció de l'edifici. Ubicat sobre un petit turó pot ser un bon mirador per copsar l'esplendor del Montblanc Medieval.