Pel·lícules com 'Dragón Rapide' (1986), ‘Les llargues vacances del 36' (1976), guardonada el 1991 amb el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat, o el documental 'Els nens de Rússia' (2001), van convertir el director, productor i guionista Jaime Camino en un dels principals narradors —des del punt de vista cinematogràfic— de la Guerra Civil Espanyola. Nascut l'11 d'octubre de 1936 a Barcelona, poc abans que comencés el conflicte, Camino va morir dissabte als 79 anys.
La seva primera incursió a la Guerra Civil va ser 'España otra vez' (1969), una cinta seleccionada pel Festival de Canes i que va patir la censura de la dictadura franquista. De fet, aquesta no va ser l'única vegada que una cinta de Camino va patir la tisorada del règim: el 1976, amb la cinta 'Les llargues vacances del 36', el ministeri va trucar als responsables del certamen de Canes per demanar-los que la censuressin, cosa que el festival es va negar a fer.
El cineasta també va ser autor del documental 'La vieja memoria' (1977), amb el testimoni de polítics que van viure la guerra; 'El balcón abierto' (1984), i 'Luces y sombras' (1988). Jaime Camino va rebre diversos premis per la seva trajectòria cinematogràfica, com el Sant Jordi, el Gaudí d'Honor, el Terenci Moix i la Medalla al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona. Camino va ser un dels grans cineastes barcelonins, vinculat a l'Escola de Barcelona, que va renovar el cinema sota el franquisme. El funeral té lloc demà a les 12 h al Tanatori de les Corts de Barcelona.
La seva primera incursió a la Guerra Civil va ser 'España otra vez' (1969), una cinta seleccionada pel Festival de Canes i que va patir la censura de la dictadura franquista. De fet, aquesta no va ser l'única vegada que una cinta de Camino va patir la tisorada del règim: el 1976, amb la cinta 'Les llargues vacances del 36', el ministeri va trucar als responsables del certamen de Canes per demanar-los que la censuressin, cosa que el festival es va negar a fer.
El cineasta també va ser autor del documental 'La vieja memoria' (1977), amb el testimoni de polítics que van viure la guerra; 'El balcón abierto' (1984), i 'Luces y sombras' (1988). Jaime Camino va rebre diversos premis per la seva trajectòria cinematogràfica, com el Sant Jordi, el Gaudí d'Honor, el Terenci Moix i la Medalla al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona. Camino va ser un dels grans cineastes barcelonins, vinculat a l'Escola de Barcelona, que va renovar el cinema sota el franquisme. El funeral té lloc demà a les 12 h al Tanatori de les Corts de Barcelona.