Aquest matí ha mort l'historiador i col·laborador del Sàpiens Josep Termes, autor d'importants estudis sobre el moviment obrer i la seva relació amb el catalanisme polític.
Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona el 1963, un any més tard va ser nomenat professor ajudant a la facultat de Lletres, càrrec que va ocupar fins el 1966, quan va ser expulsat de la Universitat per la seva oposició al règim del general Franco. El 1971 es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona i el 1982 va ser nomenat catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona. La seva carrera acadèmica va continuar a partir del 1991 a la Universitat Pompeu Fabra i a l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives, on va ensenyar fins a la seva jubilació el 2006.
"La seva gran aportació a la nostra historiografia va ser l'estudi sobre l'origen popular del catalanisme" recordava aquest matí per al Sàpiens el catedràtic d'història contemporània a la UB, Andreu Mayayo, que va ser un dels seus deixebles "tot i que ell mai no es va proposar fer escola, perquè li feien por els dogmes i les veritats absolutes. Era el què en podríem dir un heterodox lúcid". Mayayo també ha volgut destacar-ne la seva trajectòria política que "va arrencar el 1957 amb el PSUC i en les últimes dècades es va anar apropant a Convergència. Sempre però va defugir tots els ismes. Era simplement català".
De la producció de Termes en destaquen llibres com Anarquismo y sindicalismo en España: la Primera Internacional, 1864-1881 (1965), El federalisme català en el període revolucionari de 1868-1873 (1972), Cartells de la República i la Guerra Civil (1978), La immigració a Catalunya i altres estudis d'història del nacionalisme català (1984), Les arrels populars del catalanisme (1999), Històries de la Catalunya treballadora (2000) i Història del catalanisme fins al 1923 (2000). Especialment important en la formació del seu pensament va ser la ponència al col·loqui d'historiadors del 1974, El nacionalisme català: problemes d'interpretació, a la qual criticava els plantejaments marxistes del fet nacional català i proposava una interpretació més lligada a les classes populars.
Al llarg de la seva vida, Josep Termes va ser guardonat amb diversos premis i condecoracions, entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi (1990) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2006).
Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona el 1963, un any més tard va ser nomenat professor ajudant a la facultat de Lletres, càrrec que va ocupar fins el 1966, quan va ser expulsat de la Universitat per la seva oposició al règim del general Franco. El 1971 es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona i el 1982 va ser nomenat catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona. La seva carrera acadèmica va continuar a partir del 1991 a la Universitat Pompeu Fabra i a l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives, on va ensenyar fins a la seva jubilació el 2006.
"La seva gran aportació a la nostra historiografia va ser l'estudi sobre l'origen popular del catalanisme" recordava aquest matí per al Sàpiens el catedràtic d'història contemporània a la UB, Andreu Mayayo, que va ser un dels seus deixebles "tot i que ell mai no es va proposar fer escola, perquè li feien por els dogmes i les veritats absolutes. Era el què en podríem dir un heterodox lúcid". Mayayo també ha volgut destacar-ne la seva trajectòria política que "va arrencar el 1957 amb el PSUC i en les últimes dècades es va anar apropant a Convergència. Sempre però va defugir tots els ismes. Era simplement català".
De la producció de Termes en destaquen llibres com Anarquismo y sindicalismo en España: la Primera Internacional, 1864-1881 (1965), El federalisme català en el període revolucionari de 1868-1873 (1972), Cartells de la República i la Guerra Civil (1978), La immigració a Catalunya i altres estudis d'història del nacionalisme català (1984), Les arrels populars del catalanisme (1999), Històries de la Catalunya treballadora (2000) i Història del catalanisme fins al 1923 (2000). Especialment important en la formació del seu pensament va ser la ponència al col·loqui d'historiadors del 1974, El nacionalisme català: problemes d'interpretació, a la qual criticava els plantejaments marxistes del fet nacional català i proposava una interpretació més lligada a les classes populars.
Al llarg de la seva vida, Josep Termes va ser guardonat amb diversos premis i condecoracions, entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi (1990) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2006).