Un equip internacional d'investigadors ha descobert un conjunt de 200 eines lítiques de fa 180.000 anys a l'illa de Sulawesi (també coneguda com a Cèlebes), situada a Indonèsia, al costat de Borneo. Els arqueòlegs no tenien constància de presència humana tan antiga en aquest indret, ja que les úniques restes descobertes daten de fa 40.000 anys. És per aquest motiu que els investigadors treballen amb la hipòtesi que Sulawesi fos habitada per l'Homo floresiensis (anomenat també Hobbit pels personatges creats per Tolkien).
La proximitat geogràfica amb l'illa de Flores, on es van descobrir les restes d'aquest homínid de poc més d'un metre d'alçada, sustenten la hipòtesi. No obstant això, també seria plausible que els usuaris de les eines trobades fossin Homo erectus, ja que també van habitar illes properes fa 1,5 milions d'anys, o bé els denisovans. Segons els investigadors, la dificultat rau en el fet que durant prop de tres milions d'anys els diferents pobladors del sud-est asiàtic feien servir unes eines lítiques similars.
Una de les conclusions que ja es poden extreure, però, és la gran mobilitat d'aquests homínids. Les diferents i repartides restes descobertes mostren que van proliferar per les illes del sud del Pacífic abans de l'arribada d'humans moderns. Això vol dir que en contra del que es pensava, els antics humans es feien a la mar.
Opinió de Jordi Rossell, investigador de l'IPHES
La descoberta d'aquest conjunt arqueològic torna a posar de manifest el nostre gran desconeixement sobre molts aspectes de l'evolució humana. La troballa representa un gran avenç en el nostre camp, i és una petita peça més que ajuda a completar l'immens trencaclosques sobre l'origen del poblament a les illes del sud-est asiàtic. Des d'aquest punt de vista, és segur que contribuirà significativament al coneixement sobre l'Homo floresiensis, una de les espècies humanes més sorprenents i controvertides de les conegudes fins ara. Però posant-la en un marc més general, fomenta la idea cada cop més estesa entre els prehistoriadors que el futur ens depararà moltes sorpreses. Potser el Hobbit solament és una anomalia evolutiva produïda pels fenòmens d'insularització, però és una bona excusa per replantejar-nos els models lineals de l'evolució establerts fins ara i començar a afrontar la nostra complexitat com a llinatge biològic.
La proximitat geogràfica amb l'illa de Flores, on es van descobrir les restes d'aquest homínid de poc més d'un metre d'alçada, sustenten la hipòtesi. No obstant això, també seria plausible que els usuaris de les eines trobades fossin Homo erectus, ja que també van habitar illes properes fa 1,5 milions d'anys, o bé els denisovans. Segons els investigadors, la dificultat rau en el fet que durant prop de tres milions d'anys els diferents pobladors del sud-est asiàtic feien servir unes eines lítiques similars.
Una de les conclusions que ja es poden extreure, però, és la gran mobilitat d'aquests homínids. Les diferents i repartides restes descobertes mostren que van proliferar per les illes del sud del Pacífic abans de l'arribada d'humans moderns. Això vol dir que en contra del que es pensava, els antics humans es feien a la mar.
Opinió de Jordi Rossell, investigador de l'IPHES
La descoberta d'aquest conjunt arqueològic torna a posar de manifest el nostre gran desconeixement sobre molts aspectes de l'evolució humana. La troballa representa un gran avenç en el nostre camp, i és una petita peça més que ajuda a completar l'immens trencaclosques sobre l'origen del poblament a les illes del sud-est asiàtic. Des d'aquest punt de vista, és segur que contribuirà significativament al coneixement sobre l'Homo floresiensis, una de les espècies humanes més sorprenents i controvertides de les conegudes fins ara. Però posant-la en un marc més general, fomenta la idea cada cop més estesa entre els prehistoriadors que el futur ens depararà moltes sorpreses. Potser el Hobbit solament és una anomalia evolutiva produïda pels fenòmens d'insularització, però és una bona excusa per replantejar-nos els models lineals de l'evolució establerts fins ara i començar a afrontar la nostra complexitat com a llinatge biològic.