La legió IX Hispana va ser una de les legions més temudes de l'imperi Romà. Creada per Pompeu a la Hispània romana l'any 65 aC, va desaparèixer en algun moment després de l'any 120 dC. No se sap com. Un equip d'arqueòlegs que ha excavat en els terrenys d'ampliació d'una autopista al nord de Yorkshire, a Anglaterra, assegura que n'ha trobat la pista. En el jaciment excavat hi ha restes d'un molí hidràulic per moldre farina per als soldats, roba, ceràmica i tombes. A prop d'aquest punt, fa 2.000 anys, hi havia la frontera romana. Les legions romanes eren les unitats militars bàsiques de la Roma antiga i estaven formades per gairebé 5.000 soldats d'infanteria i cavalleria.
La darrera pista
La legió IX havia lluitat i guanyat en nombroses campanyes per tot el territori romà: de la Gàl·lia a l'Àfrica, de Sicília a Hispània, i de Germània a Britània. Cap a l'any 71 va ser enviada en una fortalesa de York que coincideix geogràficament amb el jaciment excavat. S'hi va estar fins a l'any 120. Quan va ser enviada a lluitar contra els habitants d'Escòcia, no en va tornar. Aquesta podria ser, per tant, la darrera pista documentada sobre aquesta legió mítica. Els grans edificis que s'han pogut identificar s'haurien utilitzat per processar aliments, guardar bestiar i elaborar cervesa i ceràmica. Les monedes, la ceràmica, els ornaments militars i els 14 esquelets exhumats apunten que, en efecte, era un enclavament militar important en terres frontereres amb tot el necessari per proveir les tropes de forma relativament autònoma.
La darrera pista
La legió IX havia lluitat i guanyat en nombroses campanyes per tot el territori romà: de la Gàl·lia a l'Àfrica, de Sicília a Hispània, i de Germània a Britània. Cap a l'any 71 va ser enviada en una fortalesa de York que coincideix geogràficament amb el jaciment excavat. S'hi va estar fins a l'any 120. Quan va ser enviada a lluitar contra els habitants d'Escòcia, no en va tornar. Aquesta podria ser, per tant, la darrera pista documentada sobre aquesta legió mítica. Els grans edificis que s'han pogut identificar s'haurien utilitzat per processar aliments, guardar bestiar i elaborar cervesa i ceràmica. Les monedes, la ceràmica, els ornaments militars i els 14 esquelets exhumats apunten que, en efecte, era un enclavament militar important en terres frontereres amb tot el necessari per proveir les tropes de forma relativament autònoma.