Un esquelet humà de 10.000 anys d'antiguitat podria fer donar un tomb a les teories sobre l'origen dels primers poblaments humans a Amèrica. El cos és analitzat a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i va ser descobert el 2006 dins una cova submergida al sud-est de Mèxic, però no ha estat recuperat fins ara. Es trobava a 542 metres sota terra, a la cova de Chan Hol –que en la llengua maia vol dir "forat petit"–, una cavitat plena d'aigua a l'estat de Quintana Roo. L'esquelet ha estat batejat com el Jove de Chan Hol.
A banda que en aquesta regió és la primera vegada que es troben restes humanes tan antigues, l'esquelet té una morfologia diferent de totes les que s'han trobat fins avui de l'edat del gel a Amèrica. En el pleistocè, quan va viure el Jove de Chan Hol, al continent americà hi vivien grups humans de dos grans patrons biològics: el paleoamericà –de crani allargat i cara angulosa– i l'amerindi –de crani arrodonit i cara quadrada semblant a la dels indígenes actuals. L'home de la cova de Chan Hol barreja trets d'un grup i de l'altre, cosa que l'apropa a uns grups de fòssils de 10.000 anys d'antiguitat trobats al sud-est asiàtic. Només el resultat de l'estudi del cos, que tardarà mesos, pot aclarir-ne l'origen.
A banda que en aquesta regió és la primera vegada que es troben restes humanes tan antigues, l'esquelet té una morfologia diferent de totes les que s'han trobat fins avui de l'edat del gel a Amèrica. En el pleistocè, quan va viure el Jove de Chan Hol, al continent americà hi vivien grups humans de dos grans patrons biològics: el paleoamericà –de crani allargat i cara angulosa– i l'amerindi –de crani arrodonit i cara quadrada semblant a la dels indígenes actuals. L'home de la cova de Chan Hol barreja trets d'un grup i de l'altre, cosa que l'apropa a uns grups de fòssils de 10.000 anys d'antiguitat trobats al sud-est asiàtic. Només el resultat de l'estudi del cos, que tardarà mesos, pot aclarir-ne l'origen.