Una excavació al subsòl de la basílica gòtica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona ha tret a la llum un absis del segle VI que conserva al seu interior una cripta funerària. La cripta, probablement, albergava la tomba d'un membre destacat de la comunitat cristiana de l'antiga Bàrcino, per la qual cosa la troballa ha contribuït a consolidar la hipòtesi que en l'època el temple va ser una segona seu episcopal.
L'absis, de 2,2 metres d'altura, conté les restes d'una cripta on reposaven les restes de qui podria haver estat un bisbe. El conjunt conserva una petita finestra, que podria ser el que s'anomenava ‘fenestella confessionis', un accés perquè els fidels poguessin observar l'interior de la cripta i resar, tot i que també podria ser simplement una finestra per deixar entrar la llum.
Les restes han estat localitzades durant la tercera fase de l'excavació del temple, que des de 2011 ha tret a la llum nombroses troballes que proven l'existència d'un edifici de culte catòlic al segle VI: una columna, una pica baptismal i part d'un mur absidal. Aquests descobriments han ajudat a corroborar la convivència entre visigots i cristians durant el domini visigòtic de la ciutat, que fins i tot va donar lloc a una dualitat entre els cultes arrià i catòlic.
A partir de l'arribada dels visigots l'any 415, el seu culte arrià va entrar en convivència amb el catolicisme local, fins al punt que es van crear dos nuclis episcopals amb dos bisbes. Les restes trobades des de 2011 han fet plantejar la hipòtesi que els visigots van ocupar la seu episcopal que estava sota l'actual catedral de Barcelona, mentre que els catòlics van ser desplaçats a una antiga església sota l'actual basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Allà es va desenvolupar el culte catòlic, amb menor pes, fins al final de l'arrianisme, l'any 589.
L'absis, de 2,2 metres d'altura, conté les restes d'una cripta on reposaven les restes de qui podria haver estat un bisbe. El conjunt conserva una petita finestra, que podria ser el que s'anomenava ‘fenestella confessionis', un accés perquè els fidels poguessin observar l'interior de la cripta i resar, tot i que també podria ser simplement una finestra per deixar entrar la llum.
Les restes han estat localitzades durant la tercera fase de l'excavació del temple, que des de 2011 ha tret a la llum nombroses troballes que proven l'existència d'un edifici de culte catòlic al segle VI: una columna, una pica baptismal i part d'un mur absidal. Aquests descobriments han ajudat a corroborar la convivència entre visigots i cristians durant el domini visigòtic de la ciutat, que fins i tot va donar lloc a una dualitat entre els cultes arrià i catòlic.
A partir de l'arribada dels visigots l'any 415, el seu culte arrià va entrar en convivència amb el catolicisme local, fins al punt que es van crear dos nuclis episcopals amb dos bisbes. Les restes trobades des de 2011 han fet plantejar la hipòtesi que els visigots van ocupar la seu episcopal que estava sota l'actual catedral de Barcelona, mentre que els catòlics van ser desplaçats a una antiga església sota l'actual basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Allà es va desenvolupar el culte catòlic, amb menor pes, fins al final de l'arrianisme, l'any 589.
