Les obres de reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel de Sitges han tret a la llum, sota el carrer de Fonollar, un conjunt de peces arqueològiques que faran replantejar els orígens més remots de la ciutat. La troballa de múltiples objectes, entre els quals hi ha un anell d'or d'època romana, ha posat de manifest que en l'època ibèrica i romana hi havia un important nucli habitat de més de dues hectàrees, fet que desmenteix la hipòtesi que el puig de Sitges era un jaciment petit.
La troballa més excepcional és un anell d'or del segle I en perfecte estat de conservació, un model únic a la península Ibèrica i del qual tan sols se n'han trobat de semblants a Anglaterra. Per les seves reduïdes dimensions, de 2 centímetres de diàmetre i 4,1 grams de pes, probablement va pertànyer a un nen. És un dels materials més moderns que s'han trobat, que probablement pertanyien a l'època dels emperadors Domicià o Nerva.
També s'han localitzat dos murs ibèrics que mostren la primera gran àrea d'hàbitat ibèrica excavada a Sitges, un d'ells recolzat sobre la muralla medieval i un altre que definia un antic espai cobert. En aquest espai s'ha trobat ceràmica àtica que data del segle IV aC i altres tipus de ceràmiques: ibèrica pintada, grisa de la costa catalana i de vernís negre.
Durant les excavacions també s'han trobat objectes molt diversos, com passadors, fitxes de joc ibèriques, la nansa d'un llum d'oli romà, una vaixella de terra sigil·lada, fragments d'àmfores púniques, ibèriques i romanes, fragments de vidre i restes que evidencien l'activitat pesquera dels antics habitants de l'indret. És el cas de pesos de xarxes, petxines i una quantitat molt gran de pedres que procedeixen del fons del mar. A partir d'aquest descobriment, els investigadors analitzaran la terra per trobar espines de peix i així saber quines espècies pescaven.
Fins ara, de les reduïdes troballes ibèriques que s'havien fet a la ciutat s'havia deduït l'existència d'un assentament d'època ibèrica de reduïdes dimensions, que amb l'arribada dels romans es va convertir en vila romana i es va mantenir, almenys, fins al segle III dC. Els nous descobriments han permès saber que l'ocupació antiga arribava des del carrer Nou de Sitges fins a la costa actual, fet que demostra que en realitat es tractava d'una població gran i important.
La troballa més excepcional és un anell d'or del segle I en perfecte estat de conservació, un model únic a la península Ibèrica i del qual tan sols se n'han trobat de semblants a Anglaterra. Per les seves reduïdes dimensions, de 2 centímetres de diàmetre i 4,1 grams de pes, probablement va pertànyer a un nen. És un dels materials més moderns que s'han trobat, que probablement pertanyien a l'època dels emperadors Domicià o Nerva.
També s'han localitzat dos murs ibèrics que mostren la primera gran àrea d'hàbitat ibèrica excavada a Sitges, un d'ells recolzat sobre la muralla medieval i un altre que definia un antic espai cobert. En aquest espai s'ha trobat ceràmica àtica que data del segle IV aC i altres tipus de ceràmiques: ibèrica pintada, grisa de la costa catalana i de vernís negre.
Durant les excavacions també s'han trobat objectes molt diversos, com passadors, fitxes de joc ibèriques, la nansa d'un llum d'oli romà, una vaixella de terra sigil·lada, fragments d'àmfores púniques, ibèriques i romanes, fragments de vidre i restes que evidencien l'activitat pesquera dels antics habitants de l'indret. És el cas de pesos de xarxes, petxines i una quantitat molt gran de pedres que procedeixen del fons del mar. A partir d'aquest descobriment, els investigadors analitzaran la terra per trobar espines de peix i així saber quines espècies pescaven.
Fins ara, de les reduïdes troballes ibèriques que s'havien fet a la ciutat s'havia deduït l'existència d'un assentament d'època ibèrica de reduïdes dimensions, que amb l'arribada dels romans es va convertir en vila romana i es va mantenir, almenys, fins al segle III dC. Els nous descobriments han permès saber que l'ocupació antiga arribava des del carrer Nou de Sitges fins a la costa actual, fet que demostra que en realitat es tractava d'una població gran i important.