L'estudi d'un ganivet de pedra i ossos i fems de mastodont trobats en un embornal submarí mostra que els éssers humans van arribar al nord de l'estat de Florida fa 14.550 anys. Les troballes daten de 1.500 anys abans del moment en què es creia que els primers humans havien arribat a la zona.
Les peces, recuperades després de més d'un centenar d'immersions al fons del riu Aucilla, explicarien que la colonització del continent americà hauria estat més complexa del que es pensava. El lloc ja es coneixia als anys noranta, però fins ara no s'havien recuperat evidències acceptades per la comunitat científica. Amb les noves proves, l'embornal podria passar a ser considerat el jaciment arqueològic més antic del sud-est dels Estats Units. L'estudi, dut a terme per un equip dirigit pel professor Jessi Halligan, de la Universitat de l'Estat de Florida, i el professor Michael Waters, de la Universitat A&M de Texas, ha estat publicat a la revista ‘Science Advances'.
Mentre Halligan i Waters excavaven el jaciment, Daniel Fisher, paleontòleg de vertebrats de la Universitat de Michigan, es va dedicar a examinar un ullal de mastodont excavat dues dècades abans. Segons el professor, la dent mostra una sèrie de talls paral·lels fets per humans per treure-la del crani, "uns solcs que, juntament amb les noves datacions per radiocarboni, indiquen activitat humana molt abans del que generalment s'accepta". La investigació també apunta al fet que "els humans i la megafauna van coexistir durant almenys 2.000 anys".
Fins ara, els humans de la cultura Clovis estaven considerats els habitants més antics de la zona, a la qual van arribar fa uns 13.200 anys. Waters afirma que "la datació dels artefactes dóna suport a l'evidència que els humans podrien haver emigrat cap al sud des d'Alaska fa uns 16.000 anys en embarcacions resseguint la costa, ja que el Canadà va romandre bloquejat per una capa de gel durant 2.000 anys més".
Les peces, recuperades després de més d'un centenar d'immersions al fons del riu Aucilla, explicarien que la colonització del continent americà hauria estat més complexa del que es pensava. El lloc ja es coneixia als anys noranta, però fins ara no s'havien recuperat evidències acceptades per la comunitat científica. Amb les noves proves, l'embornal podria passar a ser considerat el jaciment arqueològic més antic del sud-est dels Estats Units. L'estudi, dut a terme per un equip dirigit pel professor Jessi Halligan, de la Universitat de l'Estat de Florida, i el professor Michael Waters, de la Universitat A&M de Texas, ha estat publicat a la revista ‘Science Advances'.
Mentre Halligan i Waters excavaven el jaciment, Daniel Fisher, paleontòleg de vertebrats de la Universitat de Michigan, es va dedicar a examinar un ullal de mastodont excavat dues dècades abans. Segons el professor, la dent mostra una sèrie de talls paral·lels fets per humans per treure-la del crani, "uns solcs que, juntament amb les noves datacions per radiocarboni, indiquen activitat humana molt abans del que generalment s'accepta". La investigació també apunta al fet que "els humans i la megafauna van coexistir durant almenys 2.000 anys".
Fins ara, els humans de la cultura Clovis estaven considerats els habitants més antics de la zona, a la qual van arribar fa uns 13.200 anys. Waters afirma que "la datació dels artefactes dóna suport a l'evidència que els humans podrien haver emigrat cap al sud des d'Alaska fa uns 16.000 anys en embarcacions resseguint la costa, ja que el Canadà va romandre bloquejat per una capa de gel durant 2.000 anys més".
