Les restes dels nadons enterrats a la ciutat ibèrica d'Ullastret s'han estat excavant des dels anys cinquanta, i van ser estudiades antropològicament per últim cop durant la dècada de 1990. Ara, un nou estudi multidisciplinari liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en col·laboració amb el Museu d'Arqueologia de Catalunya a Ullastret (MAC-Ullastret), ha tornat a analitzar el context arqueològic d'aquests enterraments amb l'objectiu de revisar les hipòtesis plantejades fins ara sobre l'origen i la causa de les morts dels nadons.
L'estudi, que ha aplicat per primer cop anàlisis genètiques i d'histologia dental a les restes de quinze nadons localitzats a Illa d'en Reixac i al Puig de Sant Andreu –un dels quals s'ha identificat per primer cop durant aquesta recerca–, ha permès traçar perfils biològics complets dels individus i obtenir-ne l'edat, el sexe, les possibles causes de mort i les característiques de l'enterrament. S'han identificat vuit nenes i cinc nens que van ser enterrats en contextos domèstics, de caràcter familiar a les mateixes cases, fet que fa descartar la selecció per sexe o edat i la mort sacrificial.
Sobre les causes de la mort, alguns van morir prematurament durant la gestació, però la majoria eren fetus a termini i criatures que van viure més d'un mes després de néixer. Els investigadors també han conclòs que encara queden per descobrir un nombre important d'enterraments infantils al jaciment. De fet, un dels individus analitzats s'ha identificat per primer cop durant aquesta recerca.