Obrint Pas

En el número 107 de la revista SÀPIENS entrevistem Xavi Sarrià i Miquel Gironès, dos dels caps visibles del grup Obrint Pas, un dels referents juvenils de la música en valencià. Aquests músics fusionen instruments tradicionals com la dolçaina amb l'ska, el reggae i el hardcore. Però més enllà de la sonoritat, els seus treballs destaquen per unes lletres compromeses, amb una gran dosi de crítica social i amb referències a la història local i universal.

Hi ha un bon grapat de joves que han après història del País Valencià a ritme del vostre ska-punk tocat amb dolçaina…
Intentem transmetre el que ens han llegat generacions anteriors. En bona mesura, nosaltres també vam conèixer la història valenciana a través de la música. Els discos de grups com Al Tall, per exemple, van ser un dels nostres referents.

"Lladres que entreu per Almansa…", cantava el grup de música tradicional Al Tall.
Sí, això ho cantaven en el disc 'Quan el mal ve d'Almansa' de l'any 1979. Aquell va ser un àlbum molt didàctic, amb cançons d'aire tradicional que parlaven de les conseqüències de la guerra de Successió als Països Catalans.

De fet, la vostra música fa referència constant a gent de la cultura que, com Al Tall, ha lluitat per la defensa de la identitat valenciana.
Un dels nostres objectius és posar en valor els referents culturals del país. Els discos d'Obrint Pas són un homenatge a personatges com Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster i Ovidi Montllor, sense oblidar els valencians anònims que es van unir als maulets o que van lluitar amb els milicians durant la Guerra Civil. Són gent que ho ha tingut tot en contra, però que ha sabut treure fruits de l'adversitat.

'La flama', 'Benvinguts al paradís', 'Coratge'… el títol dels vostres discos desperta cert optimisme.
Hem fet algunes cançons tristes, no tot és optimisme, però el que és cert és que els discos estan impregnats d'aquest coratge que ens fa avançar en un context complicat com el que vivim.

La situació política al País Valencià és adversa. Teniu la sensació de viure en una trinxera cultural?
Sí, però és una trinxera cada cop més poblada. Després de tants anys, la resistència forma part de l'ADN de molts valencians. Gràcies a això, a poc a poc, creix un País Valencià que trenca els tòpics en què es recreen la major part dels mitjans de comunicació.